En Harold és un jove adinerat que viu amb la seva dominant mare una existència ociosa i insulsa. Obsessionat amb la mort, els seus passatemps favorits són experimentar les múltiples maneres de suïcidar-se i l'assistència a funerals de persones desconegudes. En una d'aquestes cerimònies troba la Maude, una anciana excèntrica que li descobrirà una nova manera de veure el món i l'ajudarà a viure la vida al màxim. Mentrestant, la mare d'en Harold decideix redreçar la conducta del seu fill i li organitzarà una sèrie de trobades amb noies de la seva edat.

Inspirada en fets reals i desenvolupada als Estats Units del temps del maccarthisme, la història posa en escena Howard Prince, un senzill cambrer sense conviccions polítiques, que accepta per amistat amb un guionista de la llista negra de Hollywood de convertir-se en el seu «testaferro». Signant, sense haver-les creat, obres de diversos escriptors que són a la llista com a sospitosos de simpaties comunistes, Howard no triga a trobar l'èxit. El subterfugi funciona fins que, víctima del clima de paranoia i de delació generalitzat, l'ex-cambrer és al seu torn convocat pel sinistre «comitè d'Activitats Antiamericanes».

La família Firefly es desperta una matí a ritme dels trets del Xèrif Wydell (William Forsythe) i un equip d'homes armats que han envoltat casa seva, però només Otis (Bill Moseley) i la seva germana, Baby (Sheri Moon Zombie) aconsegueixen escapar il·lesos del tiroteig. Amagats en un motel de mala mort, els dos germans esperen el seu pare, l'errant Capità Spaulding (Sid Haig), acabant amb la vida de qualsevol que s'interposi en el seu camí. Segons creix el nombre de víctimes, el Xèrif Wydell decideix prendre's la llei pel seu compte, aplanat el camí cap a un dels enfrontaments més depravats i terrorífics de la història del cinema.

Una psiquiatra especialista en assassins en sèrie pateix l'atac d'un d'aquests assassins. La doctora sobreviu, però queda afectada d'agorafòbia i el seu únic vincle amb el món és el seu ordinador, a través del qual, un altre assassí en sèrie comença a amenaçar-la.

Segona adaptació de l'obra de Raymond Chandler "El somni etern". El general Sternwood contracta Philip Marlowe perquè el lliuri d'Arthur Geiger, que el fa xantatge a propòsit dels deutes de joc de la seva filla menor, Carmen. La filla gran, Vivien, vol esbrinar l'interès del detectiu per Rusty Regan, el seu exmarit, presumptament fugat amb la dona d'un mafiós. Quan Geiger és assassinat al seu apartament, Carmen era allà en circumstàncies comprometedores.