Una noia que aspira a convertir-se en actriu i triomfar als escenaris se les enginya per introduir-se en un grup d'actors de teatre i fer-se amiga i confident d'una famosa i veterana actriu. El desig d'actuar i la gelosia la consumeixen fins al punt de trair els companys en la seva escalada cap a l'èxit. Ella afalaga, atrau, sedueix, però també trepitja tot el que es creua en el seu camí: escriptors, directors, productors. Només un intel·ligent crític teatral endevina el que s'amaga després de la seva dolça aparença, només ell és capaç de veure Eva al nu.
Guerra dels Cent Anys (segles XIV i XV). El 1431, Joana d'Arc, després d'haver conduït les tropes franceses a la victòria, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la missió de salvar França, però és processada i condemnada a morir a la foguera.
Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.
La versió que Murnau va fer del mite de Faust –inspirant-se en les obres de Goethe i Marlowe i en les velles llegendes alemanyes– ha restat, per sempre més, com un dels films pictòrics més bells mai realitzats. La pel·lícula més costosa i de rodatge més llarg de la seva etapa alemanya també assoleix la plenitud en l’art del cinema mut.
El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa.
Tres joves, en Jim Stark, la Judy i en Plató, coincideixen en una comissaria. Cadascun està allà per un motiu diferent: en Jim està borratxo, la Judy s'ha escapat de casa seva i en Plató acabava de matar a trets uns cadells. L'inspector Ray descobreix que els tres mantenen una relació conflictiva amb les seves famílies. En Jim i a la Judy els van a recollir els seus pares, però en Plató, fill d'una parella divorciada, ha de conformar-se amb la visita de la criada negra que viu amb ell.
Berlín, anys 30, en plena República de Weimar i abans de la Segona Guerra Mundial. Tot i la crisi del moment, els berlinesos prefereixen viure la màgia que els ofereix cada nit un cabaret amb estrella Sally, una ballarina i cantant que s'enamorarà de dos homes molt diferents entre si.
Una de les primeres grans obres mestres del documental, rodada pel pioner Robert Flaherty, que havia fet expedicions per l’Àrtida des del 1910. És un retrat d’una força i bellesa extraordinàries sobre el poble inuit i la seva cultura, i també sobre la relació de l’home amb la natura.
En un futur pròxim, on la intel·ligència artificial reina, les emocions humanes s'han convertit en una amenaça. Per a alliberar-se d'elles, la jove Gabrielle (Léa Seydoux) ha de purificar el seu ADN submergint-se en les seves vides passades. En aquest viatge a través del temps, es retroba amb Louis (George Mackay), el seu gran amor. No obstant això, la por a una inquietant premonició s'apodera d'ella: té la sensació que s'aveïna una catàstrofe.