Uns anys abans que comenci la Segona Guerra Mundial, un jove anomenat Guido arriba a una ciutat de la Toscana (Arezzo) amb la intenció d'obrir una llibreria. On coneix a Daura i encara que és la promesa del feixista Ferruccio, es casa amb ella i té un fill. Al esclatar la guerra, els tres són internats en un camp d'extermini, on Guido farà l'impossible per fer creure al seu fill que la terrible situació que estan patint és tan sols un joc.
El 1948, tres anys després del final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), quatre jutges, còmplices de la política nazi d'esterilització i neteja ètnica, seran jutjats a Nuremberg. Sobre Dan Haywood (Spencer Tracy), un jutge nord-americà retirat, recau la important responsabilitat de presidir aquest judici contra els crims de guerra nazis.
La història d’en Peter Kurken, autor de diversos assassinats a la ciutat de Düsseldorf els anys vint, va servir a Lang per reflectir la descomposició social de la República de Weimar en els preàmbuls de l’arribada del nazisme.
Un grup de reclutes es prepara a Parish Island, centre d´entrenament de la marina Nord-americana. Allà hi ha el sergent Hartmann, dur i implacable, que té com a única missió a la vida endurir el cos i l'ànima dels principiants, perquè puguin defensar-se de l'enemic. Però no tots els joves suporten igual els seus mètodes...
Commovedora història d'una nena iraniana des de la revolució islàmica fins als nostres dies. Quan els fonamentalistes prenen el poder, forçant a les dones a portar vel i empresonant a milers de persones, i mentre té lloc la guerra entre l'Iraq i Iran, Marjane descobreix el punk, ABBA i Iron Maiden. Quan arriba a l'adolescència els seus pares l'envien a Europa, on coneix una altra cultura que gens té a veure amb la del seu país. La protagonista s'adapta bé a la seva nova vida, però no suporta la solitud i torna amb la seva família, encara que això signifiqui posar-se el vel i sotmetre's a una societat tirànica.
Amb la història d’un grup de presoners francesos que preparen la seva fugida de la fortalesa on estan tancats, Renoir fa una denúncia de la guerra i una apologia de la pau i la comprensió entre les persones i les nacions.
Segona part del drama històric revolucionari, que reprèn els esdeveniments ocorreguts des del 10 d'agost del 1792 fins al final del regnat del terror amb l'execució de Robespierre.
Després de ser enxampat in fraganti en una situació escandalosa uns dies abans de la seva reelecció, el president dels Estats Units decideix inventar-se un conflicte que desviï l'atenció de la premsa del seu afer. Un dels seus consellers es posa en contacte amb un productor de Hollywood per crear una cortina de fum: una guerra a Albània on el president pugui posar fi heroicament davant les càmeres de televisió.
Austràlia, 1835. El nebot del governador, Charles Adare (Michael Wilding), que acaba d'arribar d'Anglaterra, està convidat a sopar a casa de Sam Flusky (Joseph Cotten), un antic presidiari que ha fet fortuna i que està casat amb una d'una cosina de Charles, Lady Harrietta (Ingrid Bergman). Charles descobreix que la seva cosina, que s'ha convertit en una alcohòlica, està terroritzada per la seva mestressa de claus Milly (Margaret Leighton) i, en tractar de curar-la, se n'enamora...
El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, Jake Geismar (George Clooney), un corresponsal de guerra nord-americà, torna a Berlín per informar sobre la Conferència de Postdam, que reunirà Truman, Churchill i Stalin. Alhora, es veu embolicat en un turbulent assumpte per intentar ajudar Lena Brandt (Cate Blanchett), una antiga amant, el marit de la qual és buscat tant pels americans com pels russos.