Un escriptor anomenat Paul Sheldon (James Caan) fa anys que malgasta el seu talent amb unes romàntiques històries, de gran èxit comercial, la protagonista de les quals és una dona anomenada Misery. Decidit a acabar amb aquesta situació, mata el personatge i es refugia a Colorado per escriure una novel·la seriosa. Acabat el seu treball, emprèn el retorn, però en una carretera de muntanya, perd el control del cotxe i pateix un greu accident. Annie Wilkes (Kathy Bates), una dona brusca i impetuosa, gran admiradora seva, el rescata, se l'emporta a casa seva i el cuida amb cura. Obsessionada amb el personatge de Misery, reté Sheldon per obligar-lo a escriure una nova història en què ressusciti el personatge.

El detectiu Mark McPherson investiga l'assassinat de la Laura, una dona elegant i seductora que apareix morta al seu apartament. McPherson elabora un retrat mental de la jove a partir de les declaracions dels seus familiars. El suggestiu retrat de la Laura, que penja de la paret del seu apartament, també us ajuda en aquesta tasca.

L'Assassí del Zodíac va matar, entre el 1966 i el 1978, nombroses persones a San Francisco, alhora que enviava als mitjans de comunicació cartes amb pistes. L'acció se centra en les llargues indagacions de dos detectius que van intentar caçar-lo i en les investigacions de dos periodistes que van intentar esbrinar la seva identitat...

Basada en una història real, situada al món internacional del tràfic d'armes. La pel·lícula explora una conseqüència poc coneguda del final de la Guerra Freda, l'enorme quantitat d'armes que de sobte va quedar disponible als antics estats soviètics per vendre els països en desenvolupament (sobretot d'Àfrica) i les immenses sumes de diners pastades per els traficants d'armes que les van vendre. Molts pensen que és el atracament més gran del segle 20. Només a Ucraïna, entre 1982 i 1992 es van robar més de trenta-dos mil milions de dòlars en armes. Cap culpable ha estat mai atrapat ni processat.

En un futur indeterminat, els llibres es consideren altament perniciosos per al benestar de la societat i la seva lectura està prohibida. Les brigades de bombers ja no es dediquen a extingir els incendis sinó a la localització de llibres clandestins i la seva cremació. Un dels membres d'aquest cos és en Montag, que està a punt d'aconseguir un ascens després d'anys de servei. Tanmateix, en Montag comença a percebre que el món en què viu no funciona prou bé. Coneixerà la Clarisse, una veïna del barri, que farà que qüestioni la seva feina i que prengui consciència de la realitat.

Homer Wells ha viscut durant tota la vida entre les parets de l'aïllat orfenat de St Cloud. Quan arriba a l'adolescència, el director del centre, el doctor Larch, el prepara per ser-ne el successor. Però el jove sent la necessitat d'abandonar l'orfenat i de conèixer el món. Captivat per la bellesa d'una noia que visita l'orfenat, Homer decideix que ha arribat l'hora de marxar.

La famosa historiadora Deborah E.Lipstadt va acusar a determinats periodistes i historiadors de negacionistes al seu llibre "La Negació de l'Holocaust", i a la seva publicació fou denunciada pel negacionista britànic David Irving.

Una adolescent francesa sense inhibicions i el seu atractiu pare descobriran el costat fosc de la passió en aquesta adaptació del 1958 de la novel·la de Francoise Sagan. Jean Seberg és Cecile, la nena mimada de 17 anys de Raymond (David Niven), un ric parisenc vidu. Tots dos passen les vacances en una luxosa mansió de la Riviera Francesa. Però la seva existència superficial i hedonista trontolla quan Raymond decideix casar-se amb la padrina purina de Cecile, Anne (Deborah kerr), que no aprova l'aventura d'estiu de la noia amb Philippe (Geoffrey Horne). Per preservar intacte el seu món sense problemes, Cecile planeja desfer-se d'Anne. Però de sobte els seus plans prenen un caire inesperat.

Impulsat pel desig de viure experiències i emocions apassionants, Richard, un jove motxiller, viatja a Thailandia. A Bangkok s'allotja en un hotel de mala mort, on coneix a una parella de francesos, l'Étienne i la Françoise, i en Daffy, un viatger consumit per anys de sol i les drogues. Daffy, un ésser tortuós i paranoic, li explica en Richard una història fantàstica sobre una illa paradisíaca que mai ha estat profanada per...

Després de la mort dels dos fills en un accident, el matrimoni de Ted (Bridges), un autor de llibres infantils, i Marion (Basinger) comença a anar malament. Ni tan sols el naixement de la seva filla Ruth (Elle Fanning) aconsegueix que Marion superi el dolor. Tant és així que, de fet, viuen separats, encara que guardant les aparences. A més, Ted té nombroses aventures. Un estiu contracta com a secretari un jove (Jon Foster) que s'assembla molt a un dels seus fills. Marion simpatitza molt amb ell, i ell se n'enamora.

Remake d'una coneguda pel·lícula del 1949 que adapta una novel·la de Robert Penn Warren que va obtenir el premi Pulitzer el 1946. Ambientada a Louisiana, narra la vida d'un polític idealista que arriba al poder, però la carrera del qual es veurà afectada per la corrupció.