Don Vito Corleone, conegut dins els cercles de l'hampa com 'El Padrí', és el patriarca d'una de les cinc famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a Nova York als anys quaranta. Don Corleone té quatre fills: una noia, Connie, i tres homes; Sonny, Michael i Fredo. Quan el Padrí reclina intervenir en el negoci d'estupefaents, comença una lluita cruenta de violents episodis entre les diferents famílies del crim organitzat.
Continuació de la saga dels Corleone amb dues històries paral·leles: l'elecció de Michael Corleone com a cap dels negocis familiars i els orígens del patriarca, el ja mort Don Vito, primer a Sicília i després als Estats Units, on, començant des de baix, va arribar a ser un poderosíssim cap de la màfia de Nova York.
La tensió entre quatre treballadors d'una companyia petrolífera esclatarà durant un viatge perillós durant el qual transporten nitroglicerina.
A causa d'un malentès, Roger O. Thornhill, un executiu del món de la publicitat, uns espies el confonen amb un agent del govern anomenat George Kaplan. Segrestat per tres individus i portat a una mansió on és interrogat, aconsegueix fugir abans que el matin. Quan l'endemà torna a casa acompanyat de la policia, no hi ha rastre de les persones que havia descrit.
Paul Varjak és un escriptor amb talent, però que fa temps que no escriu. Viu una existència còmoda, mantingut per una dona casada de l'alta societat que li paga els seus capricis. Quan es trasllada a un nou apartament del centre de Nova York coneix casualment la Holly Golightly, la seva veïna. De mica en mica, aquesta noia extravagant de vida nocturna esbojarrada i que sospira per casar-se amb un home ric el deixarà captivat i l'estimularà a reprendre'n la perduda vocació literària. Així i tot, també descobreix que l'univers despreocupat de l'alegre Holly amaga un rerefons més agre...
Després de passar per la presó, Johnny Clay ha decidit donar l'últim cop de la seva vida, que li permeti retirar-se amb la seva estimada Fay. El pla és emportar-se la recaptació de les curses de cavalls d'un hipòdrom. Després d'una selecció meticulosa de col·laboradors, planeja l'estratègia de l'assalt amb una precisió insospitada. Intentarà provocar un aldarull a la sala d'apostes i matar el cavall favorit de la setena carrera. Clay compta amb l'ajuda de Randy, un policia subornat, George, el caixer de les apostes, i Mike, bàrman de l'hipòdrom. L'atracament es desenvolupa segons allò previst, però els problemes es presenten amb el repartiment del botí.
Nova York, 1963. A la ràdio sonen The Four Seasons, Smoke Robinson, The Shirelles i Ben I. King. Les coses no són fàcils al Bronx. Els nois formen bandes de carrer, com la dels Wanderers, integrada per nois d'origen italià. Les diferències amb les bandes rivals, de vegades d'altres races, són irreconciliables.
Dos assassins reben l'encàrrec d'acabar amb la vida d'un antic pilot de carreres. Executada la feina, una d'elles, intrigada, decideix esbrinar per què la víctima ni tan sols va intentar defensar-se o fugir. La investigació el porta fins a un dels caps del crim organitzat. Aquesta és la segona adaptació del relat curt The Killers d'Ernest Hemingway.
Un agent de la CIA, Bob Barnes, cau en desgràcia després d'una missió fallida al Líban. L'hereu d'un país del Golf Pèrsic talla la relació amb una empresa de gas d'Estats Units, Connex, per fer negocis amb la Xina. Connex acomiada un munt de treballadors i un d'ells, Wasim Khan, d'origen pakistanès, es fa membre d'un grup fonamentalista. El fiscal Bennett Holiday investigarà Connex quan es fusiona amb Killen, una petita petroliera. Per la seva banda, la CIA veu la necessitat d'intervenir en el país àrab per tal que la participació dels Estats Units en el negoci del gas es mantingui.
El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, Jake Geismar (George Clooney), un corresponsal de guerra nord-americà, torna a Berlín per informar sobre la Conferència de Postdam, que reunirà Truman, Churchill i Stalin. Alhora, es veu embolicat en un turbulent assumpte per intentar ajudar Lena Brandt (Cate Blanchett), una antiga amant, el marit de la qual és buscat tant pels americans com pels russos.