Jake la Motta és un jove boxejador que s'entrena durament, ajudat pel seu germà Joey, per convertir-se en el número u dels pesos mitjans. Aviat aconsegueix veure fet realitat tan anhelat somni, però el triomf i l'èxit converteixen la seva vida en un malson. D'una banda, el seu matrimoni cada vegada va pitjor a causa de les sortides nocturnes amb altres dones; de l'altra, la màfia el pressiona perquè amaneixi combats. En poc temps gasta tot el capital de què disposa, per tornar novament a passar tota mena de penúries.
El llibre de Tom Wolfe sobre la història del programa espacial dels Estats Units, es llegeix com si fos una novel·la, i la pel·lícula manté aquesta mateixa emocionant aparença de ficció. Fa un recorregut des del trencament de la barrera del so per Chuck Yeager a la base de la Força Aèria d'Edwards fins als 7 astronautes seleccionats per al programa Mercuri, el primer projecte dels Estats Units per enviar persones a l'espai. Mostra que ningú tenia ni idea de com desenvolupar un programa espacial o quina era la manera de seleccionar les persones que hi havien de participar. Emocionant, divertit i encantador, tot alhora.
Pel·lícula biogràfica centrada en la vida dramatitzada de Charles Chaplin, la primera i més gran icona del cinema silent, creador del personatge de Charlot. Des dels seus humils començaments als més modestos teatres de vodevil londinencs fins al seu triomf i caiguda a Hollywood, és un recorregut apassionant per una intensa vida personal.
Un submarí nuclear, sota el comandament d'un prestigiós general de la Unió soviètica, s'interna a l'Oceà Atlàntic amb rumb als Estats Units. La CIA, que ignora si pretén atacar-los o desertar-los del seu país, encarrega a l'agent Jack Ryan que s'hi posi en contacte per saber les seves veritables intencions. Entretinguda cinta de suspens i acció. Va ser la primera entrega d'una saga sobre les aventures de Jack Ryan, el brillant analista i agent de la intel·ligència americana creat per Tom Clancy.
Glenn Miller va ser un dels músics de jazz més famosos de l'"era del swing". El 1925 va començar a tocar el trombó en una petita banda de províncies i, després d'una gira per pobles i ciutats, es va instal·lar a Nova York. Fins allà va arribar la seva xicota per casar-se. El casament va ser una històrica sessió musical dirigida pel gran Louis Armstrong. A partir de llavors la carrera de Glenn Miller va estar plena d'èxits.
Guerra Freda. A bord del Bedford, un vaixell americà al servei de l'OTAN, a més de la tripulació, viatgen un periodista i un exoficial nazi de la marina. El capità Eric Finlander (Richard Widmark), per posar a prova els seus homes, decideix perseguir un submarí rus. Però Finlander és un neuròtic que acaba trasbalsant la tripulació. La irritació de Ben Munceford (Poitier), el fotògraf de premsa, arriba al límit en comprovar que el capità està obsessionat per fer sortir el submarí a la superfície.
Benjamin "Bugsy" Siegel (Warren Beatty), Meyer Lansky (Ben Kingsley) i Charlie "Lucky" Luciano (Bill Graham) controlen els negocis de l'hampa a Nova York, i volen estendre's cap a l'oest. Bugsy es trasllada a Los Angeles i es vincula a la indústria del cinema. Deixant enrere la seva família, dues grans passions s'apoderaran de la seva vida: l'atractiva i temperamental Virginia Hill (Annette Bening), i la seva idea obsessiva d'aixecar una ciutat de luxe i joc enmig del desert de Nevada, Las Vegas.
James Ferraday, comandant del submarí nuclear nord-americà Tigerfish, rep l'ordre de navegar fins al Pol Nord per rescatar un equip de científics en perill de l'estació meteorològica polar Zebra. L'acompanyarà un misteriós civil britànic amb instruccions secretes de l'alt comandament i un escamot de Marines. Durant el periple s'uniran a la missió un capità inflexible i un rus amistós. Tot plegat fa sospitar al comandant que el veritable objectiu de la missió és un altre i que el submarí i la seva tripulació es troben en greu perill perquè un dels nouvinguts no és el que aparenta.
1879 l'Imperi Britànic tracta d'imposar la seva voluntat sobre el poderós rei zulu Cetshwayo, que controla part de la zona de ZuluLand. En negar-se Cetshwayo a complir les ordres de sa Majestat la Reina d'Anglaterra, els britànics decideixen mobilitzar les seves tropes liderades pel General Chelmsford cap als dominis dels zulús per sotmetre'ls confiant en la seva aparent superioritat tàctica, tècnica, militar i armamentística.