Joe Gillis és un jove escriptor de segona fila que, assetjat pels seus creditors, es refugia casualment a la mansió de Norma Desmond, antiga estrella del cinema mut, que viu fora de la realitat, acompanyada únicament del seu fidel criat Max. A partir d'aquell moment, l'actriu pretén que Joe corregeixi un guió que ella ha escrit i que significarà el seu retorn al cine.

Un grup de reclutes es prepara a Parish Island, centre d´entrenament de la marina Nord-americana. Allà hi ha el sergent Hartmann, dur i implacable, que té com a única missió a la vida endurir el cos i l'ànima dels principiants, perquè puguin defensar-se de l'enemic. Però no tots els joves suporten igual els seus mètodes...

Adaptació de la novel·la homònima de Harper Lee. En l'època de la Gran Depressió, en una població del sud, Atticus Finch és un advocat que defensa un home negre acusat d'haver violat una dona blanca.

Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.

Durant les tasques de recuperació de les restes del famós Titanic, una dona gran nord-americana es posa en contacte amb l'expedició per acudir a una plataforma flotant instal·lada al Mar del Nord i assistir 'in situ' a la recuperació dels seus records. A través de la seva memòria reviurem els esdeveniments que van marcar el sinistre més famós del segle XX: l'enfonsament del transatlàntic més luxós del món, la màquina més sofisticada del seu temps, considerada «insubmergible», que va sucumbir a les glaçades aigües de l'Atlàntic a l'abril de 1912, emportant-se la vida de mil cinc-centes persones, més de la meitat del passatge. Als recueros de l'anciana hi ha cabuda per a alguna cosa més que la tragèdia, la història d'amor que va viure amb un jove passatger de tercera classe, un pintor aficionat que havia guanyat el passatge en una partida les cartes en una taverna de Southampton.

Berlín, abril del 1945. Una nació està a punt d'enfonsar-se. Als carrers de la capital alemanya s'hi lliura una batalla acarnissada. Les tropes soviètiques avancen ràpidament i ja tenen la ciutat pràcticament assetjada. Hitler s'ha atrinxerat al seu búnquer amb el seu cercle de confiança. Entre aquestes persones hi ha Traudl Junge, la secretària personal del Führer. Tot i que Berlín ja no pot resistir més, Hitler es nega a abandonar la ciutat, i tampoc vol negociar la capitulació amb les potències aliades. Ha perdut la noció de la realitat i continua pensant que pot guanyar la guerra. Quan per fi s'adona que no li queda cap sortida, prepara el seu últim comiat al costat de la seva dona, Eva Braun.

Història d'una família de grangers d'Oklahoma, a la dècada dels 30 que després del crack del 29 són expulsats de la seva terra i han d'emigrar a Califòrnia. Realitzen un dur viatge en un vell Ford, passant per diverses vicissituds en el que creien molt erròniament que era el paradís

La missió Solaris ha establert la seva base en un planeta que sembla albergar algun tipus d'intel·ligència. Un científic viatja fins allà per substituir un altre que ha desaparegut. Després de les seves investigacions, descobreix una realitat alternativa de la qual li serà molt difícil fugir.

Al voltant de 1860, en vigílies de la Guerra de Secessió ia punt d'acabar el període de colonització de l'Oest (1785-1890), el tinent John J. Dunbar es dirigeix ​​a un llunyà lloc fronterer que ha estat abandonat pels soldats. La seva solitud l'impulsa a entrar en contacte amb els indis sioux i, gràcies a això, coneix 'En peu amb el puny enlaire', una dona blanca que va ser adoptada per la tribu quan era nena. De mica en mica, entre Dunbar i els sioux s'estableix una relació de respecte i admiració mutus.

Sydney és un periodista del The New York Times enviat a Cambodja el 1972 com a corresponsal de guerra. Un cop allà, coneix Dith Pran, un nadiu que li serveix de guia i intèrpret durant la guerra. El 1975, en caure el govern cambodjà, els EUA es retiren del país, i tota la família de Pran emigra a Amèrica del Nord excepte ell, que decideix quedar-se amb el periodista per seguir ajudant-lo. Tots dos viuen refugiats a l'ambaixada francesa, però quan decideixen abandonar Cambodja, l'exèrcit revolucionari prohibeix sortir del país a Pran, que és reclòs en un camp de concentració.

A San Francisco, un estrany personatge anomenat Louis de Pointe du Lac decideix explicar-li la seva vida a en Daniel Malloy, un jove i ambiciós periodista a la recerca de la història de la seva vida. Li parla de com, després de perdre traumàticament la seva esposa i filla, fa més de dos-cents anys, va conèixer en Lestat de Lioncourt, un vampir del sud dels Estats Units, que el va convertir en un dels seus. I de com va intentar introduir-lo en la seva vida cruel i amoral.

Les Hores és una tragèdia malenconiós, basada en el llibre de Virginia Woolf "Mrs. Dalloway", sobre tres dones condemnades a la depressió. Stephaen Daldry, el director, presenta la vida i els canvis psicòtics de l'excepcional autora anglesa interpretada per Nicole Kidman, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu.

A principis del segle XX Karen Blixen (Streep), una dona europea de gran coratge, arriba a Kenya per dirigir una plantació de cafè amb el seu marit (Brandauer), un faldiller incorregible amb qui no s'ha casat per amor. Per sorpresa seva, Karen s'adona que a poc a poc s'està enamorant de la terra, de la seva gent... i de Denys Finch-Hatton (Redford), un enigmàtic caçador aventurer.

Després de ser enxampat in fraganti en una situació escandalosa uns dies abans de la seva reelecció, el president dels Estats Units decideix inventar-se un conflicte que desviï l'atenció de la premsa del seu afer. Un dels seus consellers es posa en contacte amb un productor de Hollywood per crear una cortina de fum: una guerra a Albània on el president pugui posar fi heroicament davant les càmeres de televisió.

La Bridget Jones està decidida a superar-se a si mateixa alhora que busca l'amor de la seva vida deixant constància de tot això al seu diari personal.

Bobby Earl s'enfronta a la cadira elèctrica acusat de l'assassinat d'una noia. Vuit anys després del crim, Bobby truca al professor en lleis Paul Armstrong perquè l'ajudi a provar la seva innocència. Armstrong aviat descobreix proves falses aportades per la policia, però a ningú no li importa perquè tots creuen que Bobby és l'assassí.

La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s'allisten en un bàndol i els Cameron en l'altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l'assassinat de Lincoln fins al naixement del Ku Klux Klan.