El film més conegut de tots els que tracten el tema de la sida s’inscriu en el gènere del melodrama judicial. Adreçada a un públic majoritari, va patir talls en les seqüències més conflictives i crues.
A l'estiu de 1984, Margaret Thatcher és al poder i el Sindicat Nacional de Miners (NUM) està en vaga per la privatització i el tancament de mines. A la manifestació de l'Orgull Gai de Londres, un grup d'activistes gais i lesbianes decideix recaptar diners per donar suport a les famílies dels miners en vaga. Es fiquen en contacte amb els miners d'un poble de Gal·les. Quan visiten el poble es troben amb alguns prejudicis i primer una certa distància, fins que apareixen les semblances i la coneixença. Les dos comunitats diferents es van unint per una causa comú. Basada en fets reals.
Joseph K. es desperta trobant a la policia a la seva habitació. Li diuen que ha d'anar a un judici, però no l'informen del que ha estat acusat. Per a esbrinar el motiu de la seva acusació i protestar per la seva innocència, intenta veure el que hi ha darrere del sistema judicial. Però atès que els seus esbrinaments no donen fruits, sembla no haver-hi escapatòria per a ell en aquest malson kafkià.
La història de tres travestis que es guanyen la vida com a artistes de cabaret. Un dia els contracten per actuar durant quatre setmanes en un hotel d'Alice Springs, enmig del desert australià. Felicia, Mitzi i Bernardette condicionen un autobús, que bategen amb el nom de Priscil·la, i es llencen a una aventura sorprenent.
Els tibetans es refereixen al Dalai Lama com a "Kundun", que significa "La Presència". Es va veure obligat a escapar de la seva llar natal, el Tibet, quan la Xina comunista va envair i va fer complir un règim opressiu sobre la nació pacífica. El Dalai Lama es va escapar a l'Índia el 1959 i des d'aleshores viu a l'exili a Dharamsala.
La història se centra en Steven Russell, un modèlic i convencional pare de família que després de patir un accident de trànsit decideix deixar enrere la farsa que estava vivint: és gai ia més ho sap des de petit. Així, Steven comença una nova i dissipada vida, veient-se obligat a cometre una sèrie de fraus per poder costejar-se les despeses. Les seves accions el conduiran a la presó, on s'enamora del seu company de cel·la, Phillip Morris, amb qui inicia una relació. Tot i això, el sistema penitenciari separarà la parella, i Russell perpetrarà diversos intents de fuga per reunir-se de nou amb el seu estimat.
L'Axel és un home heterosexual al qual la xicota fa fora de casa per enganyar-la i acaba anant a viure amb un home gai. L'Axel descobreix els avantatges de viure amb gais, encara que se sentin atrets per ell. Quan la xicota vol que torni, ha de prendre una decisió complicada.
Un professor de Nova York que es muda a una petita ciutat de Texas, és acomiadat per ser gai, però torna disfressat de dona per venjar-se.
Ja entrada la nit, als afores de Nova Jersey, una dona ensangonada arriba, trontollant-se, a la sala d'urgències del Centre Mèdic de Dempsy. Després de ser atesa pels metges, Brenda Martin (Julianne Moore) explica al comissari de policia Lorenzo Council (Samuel L. Jackson) que un home negre l'ha agredit i li ha robat el cotxe en un lloc situat entre el barri obrer de Gannon , on viu, i el barri residencial de Dempsy. Council sospita que la dona li està ocultant alguna cosa i, després de diverses hores d'interrogatori, Brenda s'esfondra i confessa que Cody, el seu fill de quatre anys, estava dormint al seient del darrere del cotxe robat. L'activista Karen Collucci (Edie Falco) mobilitza la població dels dos barris en una operació de recerca del nen desaparegut. Però quan la investigació del presumpte segrest apunta a un sospitós que resideix a Dempsy, les tensions racials latents esclaten.