Don Vito Corleone, conegut dins els cercles de l'hampa com 'El Padrí', és el patriarca d'una de les cinc famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a Nova York als anys quaranta. Don Corleone té quatre fills: una noia, Connie, i tres homes; Sonny, Michael i Fredo. Quan el Padrí reclina intervenir en el negoci d'estupefaents, comença una lluita cruenta de violents episodis entre les diferents famílies del crim organitzat.
L'Oskar Schindler és un empresari alemany amb molt pocs escrúpols que s'afilia al Partit Nazi per treure profit del nou ordre. Ho aconseguirà a la Polònia recentment envaïda per l'exèrcit nazi, posant en marxa una fàbrica d'articles de cuina, en què s'usarà mà d'obra jueva provinent del ghetto de Cracòvia, la més econòmica possible. En Schindler depèn del seu comptable jueu, l'Itzhak Stern, per portar el negoci, ja que ell no té els coneixements per dirigir una empresa. Però poc a poc, en Schindler canviarà i intentarà ajudar els seus treballadors impedint que els traslladin a camps d'extermini, tot i que per això hagi d'utilitzar la seva fortuna.
En una Gran Bretanya futurista, l'Alex és un adolescent que junt amb els seus amics, es dedica a la ultra-violència (pallisses, abusos, violacions i humiliacions envers els més dèbils, i baralles amb altres grups d'adolescents). És aficionat a les drogues i sobre tot a la música clàssica de Ludwig van Beethoven.
Després d'obtenir un èxit rotund, un director de cinema travessa una crisi de creativitat i intenta inútilment fer una nova pel·lícula. En aquesta situació, comença a passar revista als fets més importants de la seva vida ia recordar totes les dones que ha estimat.
El Joe i el Jerry són dos músics que es veuen obligats a fugir després de ser testimonis d'una carnisseria entre dues bandes rivals. Com que no troben feina i la màfia els persegueix, decideixen vestir-se de dones i tocar en una orquestra femenina. El Joe,per conquistar la Sugar Kane, la cantant de el grup, fingeix ser un magnat impotent; mentrestant, el Jerry és cortejat per un milionari que vol casar-se amb ell.
En un petit poble d'Oregon, quatre joves amics emprenen una aventura a la recerca d'un noi desaparegut. Jugant a ser herois, el sentimental Gordie, el dur Chris, l'extravagant Teddy i el poregós Vern, s'endinsen en un ambient hostil en el qual hauran de valer-se per si mateixos.
Al cap de poc temps de perdre la seva dona Rebeca, l'aristòcrata anglès Maxim De Winter coneix a Montecarlo una jove humil, dama de companyia d'una senyora americana. De Winter i la jove es casen i es viuran a la mansió anglesa de Manderley, residència habitual de De Winter. Aviat la senyora Winter s'adona que no pot esborrar al seu marit el record de la seva esposa difunta.
Obsessionat amb la recerca d'una idea matemàtica original, el brillant estudiant John Forbes Nash arriba a Princeton per fer els seus estudis de postgrau. És un noi estrany i solitari, que només comprèn el seu company de quart. Per fi, Nash esbossa una revolucionària teoria i aconsegueix una plaça de professor al MIT. Alicia Lardé, una de les alumnes, el deixa fascinat en mostrar-li que les lleis de l'amor estan per sobre de les de les matemàtiques. Gràcies a la seva prodigiosa habilitat per desxifrar codis és reclutat per Parcher William, del departament de Defensa, per ajudar els Estats Units a la Guerra Freda contra la Unió Soviètica.
Després de passar per la presó, Johnny Clay ha decidit donar l'últim cop de la seva vida, que li permeti retirar-se amb la seva estimada Fay. El pla és emportar-se la recaptació de les curses de cavalls d'un hipòdrom. Després d'una selecció meticulosa de col·laboradors, planeja l'estratègia de l'assalt amb una precisió insospitada. Intentarà provocar un aldarull a la sala d'apostes i matar el cavall favorit de la setena carrera. Clay compta amb l'ajuda de Randy, un policia subornat, George, el caixer de les apostes, i Mike, bàrman de l'hipòdrom. L'atracament es desenvolupa segons allò previst, però els problemes es presenten amb el repartiment del botí.
Un granger californià té dos fills, Cal i Aron, de caràcters molt diferents, però tots dos competeixen per l'afecte del seu pare. La situació de Cal es complica quan esbrina que, en realitat, la seva mare no només no és morta, sinó que a més regenta un local de contactes.
A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s'encaminen a un monestir benedictí. Allí s'ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d'arribar i l'abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l'ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s'esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l'abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.
Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.
Adaptació cinematogràfica de la novel·la "Profesor Unrath" de Heinrich Mann. Narra la tragèdia de un sever professor que una nit va a "L'Ángel Blau", un cabaret de mala fama, para endur-se d'allí als seus alumnes, que van al local seduïts pels encants de la cantant Lola-Lola (Dietrich). No obstant, el professor Rath, un solter de 50 anys, acaba caient a les xarxes de la cabaretera. A partir de llavors, la seva vida serà un descens als inferns de la humiliació i de la degradació moral.
Ben és un alcohòlic la vida del qual s'està anant en orris. Decideix anar-se'n a Las Vegas, la ciutat on els bars mai tanquen, per beure fins a morir. Allà coneix Sera, una prostituta. S'accepten, s'enamoren, se separen i es retroben. Una meravellosa història sobre dues persones que aprenen a acceptar-se l'un a l'altre sobre com enmig de la foscor pot sorgir una petita flama d'esperança a les seves vides.
Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.
Els nens d'un orfenat passen tanta gana que, desesperats, decideixen que un d'ells parli de l'assumpte al director. El triat és Oliver Twist, que serà expulsat del centre i ofert com a aprenent a qui el vulgui contractar. Després de netejar xemeneies i treballar com a ajudant d'un enterrador, l'Oliver s'escapa i arriba a Londres. A les afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix a l'Artful Dodger, que li ofereix allotjament. Des de llavors es veurà obligat a treballar per al malvat Fagin que dirigeix una banda de nois carteristes.
Will Lightman (Hugh Grant) és un solter de 38 anys que viu dels drets d'autor d'una cançó composta fa anys pel pare. La seva por al compromís és tan gran que només es relaciona amb mares solteres, perquè pensa que és més fàcil trencar-hi. No obstant, les seves conviccions trontollen quan es converteix en el millor amic de Marcus, un nen de 12 anys que coneix en una de les seves cites.
El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, Jake Geismar (George Clooney), un corresponsal de guerra nord-americà, torna a Berlín per informar sobre la Conferència de Postdam, que reunirà Truman, Churchill i Stalin. Alhora, es veu embolicat en un turbulent assumpte per intentar ajudar Lena Brandt (Cate Blanchett), una antiga amant, el marit de la qual és buscat tant pels americans com pels russos.