Basada en fets reals, explica la història del creixement del crim organitzat als suburbis de la ciutat de Rio de Janeiro, des de finals dels anys seixanta fins al començament dels vuitanta, quan el tràfic de drogues i la violència van imposar la seva llei entre la misèria de les faveles. “Buscapé” té 11 anys i és només un nen més a Ciutat de Déu, un suburbi de Rio de Janeiro. Tímid i delicat, observa els nens durs del seu barri, els robatoris, les baralles, els enfrontaments diaris amb la policia. Ja sap què vol ser si aconsegueix sobreviure: fotògraf. “Dadinho”, un nen de la seva mateixa edat, es trasllada al barri. Somia ser el criminal més perillós de Rio de Janeiro i comença el seu aprenentatge fent encàrrecs per als delinqüents locals. Dues vides paral·leles a Ciutat de Déu.
El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
En una Gran Bretanya futurista, l'Alex és un adolescent que junt amb els seus amics, es dedica a la ultra-violència (pallisses, abusos, violacions i humiliacions envers els més dèbils, i baralles amb altres grups d'adolescents). És aficionat a les drogues i sobre tot a la música clàssica de Ludwig van Beethoven.
El 16 de juliol del 1988 una explosió enorme destrueix Tòquio i origina la Tercera Guerra Mundial. El 2019, 31 anys després de l'explosió, la ciutat ha estat reconstruïda i rebatejada amb el nom de Neo-Tòquio. A Neo-Tòquio, en Shotarō Kaneda és el cap dels "Càpsules", una banda de motoristes (bōsōzoku) que es baralla amb una banda rival anomenada els "Clowns" (Pallassos). Durant una d'aquestes baralles en Tetsuo Shima, el millor amic d'en Kaneda, té un accident i queda ferit quan es creua amb en Takashi, un "esper", un individu amb poders de percepció extrasensorial i amb aspecte de patir de progèria.
Tres joves, en Jim Stark, la Judy i en Plató, coincideixen en una comissaria. Cadascun està allà per un motiu diferent: en Jim està borratxo, la Judy s'ha escapat de casa seva i en Plató acabava de matar a trets uns cadells. L'inspector Ray descobreix que els tres mantenen una relació conflictiva amb les seves famílies. En Jim i a la Judy els van a recollir els seus pares, però en Plató, fill d'una parella divorciada, ha de conformar-se amb la visita de la criada negra que viu amb ell.
Tom Reagan és el braç dret i millor amic de Leo O'Bannion, padrí de la màfia i amo de la ciutat. El dia que Johnny Caspar, petit caid irascible, sempre flanquejat del seu inquietant braç dret, el perillós danès, va queixar-se de les maquinacions de Bernie Bernbaum, Leo li prohibeix fer justícia ell mateix, sota pena de posar en marxa una guerra de clans.Leo protegeix en Bernie per amor a la seva promesa Verna, que és la germana de Bernie i que l'enganya amb Tom.
Dues bandes juvenils, els Jets i els Sharks, es disputen l'hegemonia dels carrers del West Side, a l'illa de Manhattan. Totes dues provenen del món de la immigració, per bé que els Jets són d'origen europeu mentre que els Sharks procedeixen de Puerto-Rico. Entremig de les animadversions i els enfrontaments de tots dos bàndols, sorgirà l'amor entre en Tony, antic líder reformat dels Jets, i la Maria, germana de Bernardo, cap dels Sharks. Per més que tots dos tracten d'evitar-ho, aquesta rivalitat esdevindrà indefectiblement tràgica.
Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.
És l'any 1997. A causa del creixement de la criminalitat, els Estats Units han convertit la seva gran ciutat de Nova York en una presó de màxima seguretat, on els presos estan tancats de per vida. Un nou presoner i anterior heroi de guerra, Serp Plissken (Kart Russell), és elegit a canvi li tornar-li la seva llibertat, per rescatar el President dels Estats Units (Donald Pleasance) de la presó que és l'illa de Manhattan, després que un terrorista fes caure l'avió del president allà.
Nova York, 1963. A la ràdio sonen The Four Seasons, Smoke Robinson, The Shirelles i Ben I. King. Les coses no són fàcils al Bronx. Els nois formen bandes de carrer, com la dels Wanderers, integrada per nois d'origen italià. Les diferències amb les bandes rivals, de vegades d'altres races, són irreconciliables.
Els nens d'un orfenat passen tanta gana que, desesperats, decideixen que un d'ells parli de l'assumpte al director. El triat és Oliver Twist, que serà expulsat del centre i ofert com a aprenent a qui el vulgui contractar. Després de netejar xemeneies i treballar com a ajudant d'un enterrador, l'Oliver s'escapa i arriba a Londres. A les afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix a l'Artful Dodger, que li ofereix allotjament. Des de llavors es veurà obligat a treballar per al malvat Fagin que dirigeix una banda de nois carteristes.