El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
Frederick Manion (Ben Gazzara), un tinent de l'exèrcit, assassina fredament el presumpte violador de la seva dona Laura (Lee Remick). Després de la detenció, se celebra el judici. La seva dona contracta com a advocat defensor Paul Biegler (James Stewart), un honrat home de lleis. Durant el judici es reflectiran tota mena d'emocions i passions, des de la gelosia a la ràbia. Un dels drames judicials més famosos de la història del cine.
Grace arriba a la remota localitat de Dogville fugint d'una banda de gàngsters. Persuadits per les paraules de Tom, que s'ha erigit en portaveu de la petita comunitat, els seus integrants s'avenen a amagar-la. Grace, en justa correspondència, accepta treballar per a ells. No obstant això, quan Dogville sigui sotmès a una intensa vigilància policial per trobar la fugitiva, els seus habitants exigiran un acord més favorable, que els compensi del perill que corren en acollir-lo. Grace aprendrà, d'una manera brutal, que en aquest lloc la bondat és molt relativa. Però ella guarda un secret que no vol desvetllar.
Michel Poiccard és un ex-figurador de cinema admirador de Bogart. Després de robar un cotxe a Marsella per anar a París, mata fortuïtament un motorista de la policia. Sense cap remordiment pel que acaba de fer, prossegueix el viatge. A París, després de robar diners a una amiga, busca Patricia, una jove burgesa americana, que aspira a ser escriptora i ven el New York Herald Tribune pels Camps Elisis; somia també matricular-se a la Sorbona i escriure algun dia en aquest diari. A Europa creu haver trobat la llibertat que no va conèixer a Amèrica. El que Michel ignora és que la policia ho està buscant per la mort del motorista.
Tom Reagan és el braç dret i millor amic de Leo O'Bannion, padrí de la màfia i amo de la ciutat. El dia que Johnny Caspar, petit caid irascible, sempre flanquejat del seu inquietant braç dret, el perillós danès, va queixar-se de les maquinacions de Bernie Bernbaum, Leo li prohibeix fer justícia ell mateix, sota pena de posar en marxa una guerra de clans.Leo protegeix en Bernie per amor a la seva promesa Verna, que és la germana de Bernie i que l'enganya amb Tom.
En una tranquil·la localitat del sud de Mississippi dos joves borratxos violen salvatgement una nena negra de deu anys. La majoria blanca de la ciutat es mostra horroritzada davant un crim tan atroç. Carl Lee, el pare de la nena, armat amb un rifle d'assalt, decideix prendre's la justícia per la mà i mata els violadors de la seva filla. Mentre la tensió va creixent i reapareixen als carrers les creus cremant del Ku Klux Klan, Jake Brigance, un jove advocat blanc, farà tot el possible per salvar la vida de Carl Lee i protegir la seva.
En Max Cady, un perillós criminal psicòpata, surt de la garjola després de complir una condemna de catorze anys per haver violat salvatgement una noia de setze. La seva única obsessió és venjar-se de l'advocat Sam Bowden, a qui culpa d'amagar un informe que li podria haver reduït considerablement la sentència. Amb aquest propòsit, en Cady comença a empaitar i aterrir en Bowden, la seva dona i la seva filla, de només quinze anys. En Sam haurà de prendre iniciatives dràstiques si vol salvar la família de l'assetjament d'en Cady.
Irreversible. Perquè el temps ho destrueix tot. Perquè alguns actes són irreparables. Perquè l'home és un animal. Perquè el desig de venjança és un impuls natural. Perquè la majoria dels crims queden sense càstig. Perquè la pèrdua de l'estimat destrueix com un llamp. Perquè l'amor és l'origen de la vida. Perquè tota la història s'escriu amb esperma i sang. Perquè les premonicions no modifiquen el curs dels esdeveniments. Perquè el temps ho revela tot: el millor i el pitjor.
La ciutat de Londres viu sota l'amenaça d'un assassí en sèrie que mata dones estrangulant-les amb una corbata. Després del brutal assassinat de la seva exdona, amb qui mantenia una relació tensa, un home anomenat Richard Blaney esdevé el principal sospitós de la policia. Acusat injustament del crim, en Richard aconsegueix escapar. Comença llavors una cursa precipitada per provar la seva innocència mentre es manté lluny de l'abast de la policia.
Luther és un mestre del robatori, i fa la seva feina amb molta cura i precisió. Abans de retirar-se planeja el seu últim cop: saquejar la mansió de Walter Sullivan, un multimilionari que està de vacances al Carib. L'inesperat retorn de la dona de Sullivan complica l'afer i fa que Luther presenciï un assassinat en què està implicat el president dels Estats Units. Perseguit pels escortes del president i per la policia, Luther haurà d'espavilar-se per salvar la seva pell i la de la seva filla Kate.