Un pobre rodamón (Charles Chaplin) passa mil i un avatars per aconseguir diners i ajudar una pobra noia cega (Virginia Cherill) de la qual s'ha enamorat.

En una megalòpolis de l'any 2000, els obrers estan condemnats a viure reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. No obstant això, incitats per un robot, es rebel·len contra la classe dominant i amenacen de destruir la ciutat exterior. Freder (Gustav Frölich), el fill del sobirà de Metròpolis, i Maria, una noia d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments ia l'amor.

Aventures d'un solitari cercador d'or a Alaska, on topa amb diversos personatges rudes, i s'enamora de la bella Geòrgia, a qui intenta conquistar.

Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.

Lulú és una dona ambiciosa i sense moral que fa servir els homes a la seva voluntat. Desinhibida i atractiva, l'aprofitament dels seus encants comportarà també els seus perills.

Cinc joves interpreten els papers que viuen en la seva vida real: un taxista, una dependenta, una noia d’una botiga de discs, un viatjant de vins i una model. Quan es va acabar de rodar, les estrelles van tornar a desaparèixer enmig de la multitud anònima de la qual havien sorgit. Un diumenge al Berlín del 1929. Amb una marcada estilització documental, el film –amb guió de Billy Wilder– capta els matisos de l’activitat dels berlinesos amb un estil amablement satíric.