Un escriptor anomenat Paul Sheldon (James Caan) fa anys que malgasta el seu talent amb unes romàntiques històries, de gran èxit comercial, la protagonista de les quals és una dona anomenada Misery. Decidit a acabar amb aquesta situació, mata el personatge i es refugia a Colorado per escriure una novel·la seriosa. Acabat el seu treball, emprèn el retorn, però en una carretera de muntanya, perd el control del cotxe i pateix un greu accident. Annie Wilkes (Kathy Bates), una dona brusca i impetuosa, gran admiradora seva, el rescata, se l'emporta a casa seva i el cuida amb cura. Obsessionada amb el personatge de Misery, reté Sheldon per obligar-lo a escriure una nova història en què ressusciti el personatge.
El doctor Henry Von Frankenstein escomet un experiment tenebrós: construir, a partir de fragments de cadàvers, un nou ésser humà. Amb l'ajuda del seu criat Fritz, s'endinsa durant la nit als cementiris de la localitat per arrencar als cadàvers les parts que necessita. El que ignora és que el cervell que ha fet servir en el seu experiment havia pertangut a un criminal.
Aquesta versió cinematogràfica és una de les més fidels a la novel·la. Alguns detalls secundaris de la intriga són eludits. Aquesta pel·lícula, una de les primeres de David Lean com a realitzador, il·lustra la seva segona trobada amb l'univers de Charles Dickens, després de Great Expectations, 1946 i, al mateix temps, afirma el renaixement del cinema britànic després de la Segona Guerra mundial. Oliver Twist es beneficia d'una fotografia molt polida - donant a certs passatges un aspecte de cinema expressionista - i de decoracions molt detallades, així com d'una interpretació de qualitat, fins al més petit paper secundari, començant per Alec Guinness, irreconeixible.
Joseph K. es desperta trobant a la policia a la seva habitació. Li diuen que ha d'anar a un judici, però no l'informen del que ha estat acusat. Per a esbrinar el motiu de la seva acusació i protestar per la seva innocència, intenta veure el que hi ha darrere del sistema judicial. Però atès que els seus esbrinaments no donen fruits, sembla no haver-hi escapatòria per a ell en aquest malson kafkià.
En un futur indeterminat, els llibres es consideren altament perniciosos per al benestar de la societat i la seva lectura està prohibida. Les brigades de bombers ja no es dediquen a extingir els incendis sinó a la localització de llibres clandestins i la seva cremació. Un dels membres d'aquest cos és en Montag, que està a punt d'aconseguir un ascens després d'anys de servei. Tanmateix, en Montag comença a percebre que el món en què viu no funciona prou bé. Coneixerà la Clarisse, una veïna del barri, que farà que qüestioni la seva feina i que prengui consciència de la realitat.
Homer Wells ha viscut durant tota la vida entre les parets de l'aïllat orfenat de St Cloud. Quan arriba a l'adolescència, el director del centre, el doctor Larch, el prepara per ser-ne el successor. Però el jove sent la necessitat d'abandonar l'orfenat i de conèixer el món. Captivat per la bellesa d'una noia que visita l'orfenat, Homer decideix que ha arribat l'hora de marxar.
Una expedició dirigida pel professor Challenger va de Londres a Brasil en la finalitat de trobar el món perdut que es menciona en el diari del desaparegut explorador Maple White. L'equip està format pel professor Summerlee, Sir John Roxton, el periodiste Edward Malone i Paula White, la filla de l'explorador. Els viagers apleguen a un replanell misteriós en la selva amazònica.
Inspirada en una novel·la de Jacqueline Susan. Retrat despietat del món de l'espectacle. Les protagonistes són tres joves aspirants a la fama. Una (Sharon Tate) esbrina que té càncer i que no podrà continuar fent pel·lícules pornogràfiques. Una altra és una cantant ambiciosa (Patty Duke) que, incapaç d'assimilar l'èxit, es converteix en una addicta a les pastilles. La tercera, una jove de Nova Anglaterra (Barbara Parkins), s'ha de conformar a fer espots publicitaris i acaba també enganxada a les drogues.
Remake d'una coneguda pel·lícula del 1949 que adapta una novel·la de Robert Penn Warren que va obtenir el premi Pulitzer el 1946. Ambientada a Louisiana, narra la vida d'un polític idealista que arriba al poder, però la carrera del qual es veurà afectada per la corrupció.