En un elitista i estricte col·legi privat de Nova Anglaterra, un grup d'alumnes descobrirà la poesia, el significat de Carpe Diem -aprofitar el moment- i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments pel mig de mètodes poc convencionals.

Al cap de poc temps de perdre la seva dona Rebeca, l'aristòcrata anglès Maxim De Winter coneix a Montecarlo una jove humil, dama de companyia d'una senyora americana. De Winter i la jove es casen i es viuran a la mansió anglesa de Manderley, residència habitual de De Winter. Aviat la senyora Winter s'adona que no pot esborrar al seu marit el record de la seva esposa difunta.

Cada 5000 anys s'obre una porta entre les dimensions. En una dimensió existeix l'Univers i la vida. En l'altra dimensió hi ha un element que no està fet ni de terra, ni de foc, ni d'aire, ni d'aigua, sinó que és una antienergia, l'antivida: és el cinquè element.

Un granger californià té dos fills, Cal i Aron, de caràcters molt diferents, però tots dos competeixen per l'afecte del seu pare. La situació de Cal es complica quan esbrina que, en realitat, la seva mare no només no és morta, sinó que a més regenta un local de contactes.

A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s'encaminen a un monestir benedictí. Allí s'ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d'arribar i l'abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l'ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s'esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l'abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.

Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.

Finals de la Segona Guerra Mundial. Un home ferit viatja en una caravana per una carretera d?Itàlia, però el seu estat és tan greu que s?ha de quedar en un monestir deshabitat i semiderruït, on s?encarrega de cuidar-lo Hana, una infermera canadenca. El seu cos està totalment cremat a conseqüència d'un accident patit a l'Àfrica, però encara té temps per explicar-li la història tràgica de la seva vida.

Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.

La Sissí ha demostrat la seva habilitat per tractar tant els assumptes d'estat com les delicades relacions amb la seva sogra, l'arxiduquessa Sophie. Aprofitant un viatge que fa la Sissí a Hongria amb el comte Andrassy per calmar una insubordinació de la noblesa, l'arxiduquessa escampa el rumor que tots dos tenen un idil·li. Quan es retroben la Sissí i en Franz Joseph, resulta que ella té una malaltia pulmonar i necessita tractar-la a Grècia.

Adaptació de la novel·la homònima de Jules Verne. El 1870, a causa dels relats de mariners que asseguren haver vist un monstre marí al sud del Pacífic, els Estats Units noliegen un vaixell de guerra per destruir la bèstia que altera la tranquil·litat dels mars. Però, quan el monstre els ataca, no serveix de res tot el seu poder bèl·lic per evitar el desastre. Després de l'enfonsament del vaixell, els tripulants són rescatats pel mateix "monstre", que resulta ser un vaixell capaç de submergir-se al mar, una cosa inèdita fins aleshores.