L'Oskar Schindler és un empresari alemany amb molt pocs escrúpols que s'afilia al Partit Nazi per treure profit del nou ordre. Ho aconseguirà a la Polònia recentment envaïda per l'exèrcit nazi, posant en marxa una fàbrica d'articles de cuina, en què s'usarà mà d'obra jueva provinent del ghetto de Cracòvia, la més econòmica possible. En Schindler depèn del seu comptable jueu, l'Itzhak Stern, per portar el negoci, ja que ell no té els coneixements per dirigir una empresa. Però poc a poc, en Schindler canviarà i intentarà ajudar els seus treballadors impedint que els traslladin a camps d'extermini, tot i que per això hagi d'utilitzar la seva fortuna.
Extenuat pel frenètic ritme de la cadena de muntatge, un obrer metal·lúrgic acaba perdent la raó. Després de recuperar-se en un hospital, surt i és empresonat per participar en una manifestació en què es trobava per casualitat. A la presó, també sense pretendre-ho, ajuda a controlar un motí, gràcies a la qual cosa queda en llibertat. Un cop fora, reprèn la lluita per la supervivència en companyia d'una jove òrfena que coneix al carrer.
Una jove hipoacúsica i solitària treballa en una fàbrica tèxtil, i el sindicat l'insta a agafar vacances. Al cap d'uns dies, i fortuïtament, aconsegueix una feina com a infermera en una plataforma petroliera a alta mar, per a tenir cura d'un treballador accidentat que ha perdut temporalment la visió. Entre aquests personatges, i els altres treballadors de la plataforma, es teixeix la bella vida secreta de les paraules
Una periodista jove i ambiciosa acusa de manera irresponsable en un article el fill d'un conegut gàngster de ser el culpable de la desaparició d'un líder sindical. L'acusat, dedicat a un negoci d'importació de licors, idea un pla enginyós per sortir airós de l'acusació.
A mig camí entre el drama social i el cinema LGBTIQ+ ens arriba aquest delicat romanç obrer que narra el despertar sexual d'un immigrant a la meitat d'una tumultuosa vaga.
A la Suïssa del 1877, l’anarquisme comença a sorgir en una petita rellotgeria industrial. Els treballadors corren d’un costat per l’altre, saltant de fus en fus horari: ni l’ajuntament ni la fàbrica, i ni tan sols correus, es posen d’acord per aclarir quina és l’hora exacta. En aquesta societat, un grup de treballadors formarà un sindicat associat amb la Primera Internacional, cosa que els portarà a una petita i inesperada revolució.