Viena, principis del segle XIX. En plena decadència i assetjat pel penediment, l'antic compositor imperial Antonio Salieri es culpa a si mateix de la mort de Mozart i intenta suïcidar-se. Internat en un manicomi, rep la visita d'un capellà que li proposa la confessió per confortar la seva ànima. Llavors repassa la seva vida i la tortuosa relació amb Mozart, des d'una admiració que barreja amb reprovació moral i odi. Salieri, que basa el seu èxit en la disciplina i el sacrifici, contempla impotent com Mozart crea obres d'una bellesa que mai no podrà assolir. Enfurismat per la pèrdua de protagonisme, farà mans i mànigues per enfonsar la carrera d'en Mozart.
Anglaterra, 1529. El matrimoni entre Enric VIII i Caterina d'Aragó no ha pogut engendrar un hereu i la dinastia perilla. Per posar-hi remei el rei es proposa repudiar la reina i casar-se amb Anna Bolena, encara que sigui sense consentiment del Papa. A aquesta decisió s'oposa Sir Thomas More, eminent humanista aleshores membre del Consell Reial. Quan el monarca decideix tirar pel dret, trencar amb l'església catòlica i erigir-se en cap de l'església d'Anglaterra, Sir Thomas es trobarà en un greu dilema entre la seva fidelitat al rei i els seus principis morals i religiosos. A diferència d'una cort d'intrigants i llagoters, Sir Thomas triarà actuar d'acord amb la seva consciència.
Adaptació d´un musical basat en una novel·la de Margaret Landon. El 1862, Anna Leonowens, una institutriu anglesa, arriba al palau reial de Siam per fer-se càrrec de l'educació dels fills d'un autoritari monarca, que, captivat per la seva gran personalitat, la converteix en el seu confident.
Anglaterra, segle XII. Drama històric en què es narren els enfrontaments entre Enric II Plantagenet, rei d'Anglaterra, i Thomas Becket, que va arribar a ser canceller i després arquebisbe de Canterbury (des del 1162). Les desavinences entre tots dos comencen quan el 1164 (Constitució de Clarendon) el rei duu a terme una reforma del sistema judicial que redueix substancialment les prerrogatives de l'Església.
Enric VIII d'Anglaterra (1509-1547), casat amb Caterina d'Aragó, filla dels Reis Catòlics, s'encapritxa d'Ana Bolena, una dama de la Cort, i decideix casar-s'hi. Però, com que el Papa no accedeix a concedir-li el divorci, trenca amb l'Església de Roma i crea l'Església Anglicana (Acta de Supremacia de 1534), convertint-se així en la suprema autoritat eclesiàstica d'Anglaterra. Anys després, el rei acusa Anna d'alta traïció i ordena que sigui executada.
Max és un jove guapo que, després d'un fatídic intent amb un soldat alemany, es veu obligat a córrer per la seva vida. Finalment, Max és col·locat en un camp de concentració on es fa passar per jueu perquè als ulls dels nazis, els gais són la forma més baixa d’ésser humà. Però, cal una relació amb un pres obertament gai per ensenyar a Max que, sense l'amor d'un altre, la vida no val la pena viure-la.
La bogeria del rei George (o Les bogeries del rei George, segons algunes traduccions) és una pel·lícula de 1994 dirigida per Nicholas Hytner i adaptada per Alan Bennett a partir de la seva pròpia obra de teatre, La bogeria del rei Jorge. Explica la història del deteriorament en la salut mental del rei George III i el deteriorament en la relació amb el seu fill, el Príncep de Gal·les, i concentra la seva atenció en el període al voltant de la crisi de la Regència del 1788. La medicina moderna ha suggerit que els símptomes del rei eren símptomes de porfíria.