El Capità Willard és un oficial dels serveis d'intel·ligència de l'exèrcit nord-americà al que se li ha encarregat, a Cambodja, la perillosa missió d'avançar riu amunt per eliminar a Kurtz, un coronel nord-americà renegat que s'ha tornat boig. En la profunditat de la selva, en un campament sembrat de caps tallats i cadàvers putrefactes, l'enorme i enigmàtica figura de Kurtz mana com un buda despòtic sobre els membres de la tribu Montagnard, que l'adoren com a un déu.

Un grup de reclutes es prepara a Parish Island, centre d´entrenament de la marina Nord-americana. Allà hi ha el sergent Hartmann, dur i implacable, que té com a única missió a la vida endurir el cos i l'ànima dels principiants, perquè puguin defensar-se de l'enemic. Però no tots els joves suporten igual els seus mètodes...

En una megalòpolis de l'any 2000, els obrers estan condemnats a viure reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. No obstant això, incitats per un robot, es rebel·len contra la classe dominant i amenacen de destruir la ciutat exterior. Freder (Gustav Frölich), el fill del sobirà de Metròpolis, i Maria, una noia d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments ia l'amor.

Adaptació de la novel·la homònima de Harper Lee. En l'època de la Gran Depressió, en una població del sud, Atticus Finch és un advocat que defensa un home negre acusat d'haver violat una dona blanca.

Deckard era un Blade Runner; un policia encarregat d'encalçar i eliminar replicants, androides creats artificialment. Els seus serveis són requerits quan quatre replicants sobrepassen les barreres d'immigració i arriben a la Terra.

La missió Solaris ha establert la seva base en un planeta que sembla albergar algun tipus d'intel·ligència. Un científic viatja fins allà per substituir un altre que ha desaparegut. Després de les seves investigacions, descobreix una realitat alternativa de la qual li serà molt difícil fugir.

Història d'una família de grangers d'Oklahoma, a la dècada dels 30 que després del crack del 29 són expulsats de la seva terra i han d'emigrar a Califòrnia. Realitzen un dur viatge en un vell Ford, passant per diverses vicissituds en el que creien molt erròniament que era el paradís

Frederick Manion (Ben Gazzara), un tinent de l'exèrcit, assassina fredament el presumpte violador de la seva dona Laura (Lee Remick). Després de la detenció, se celebra el judici. La seva dona contracta com a advocat defensor Paul Biegler (James Stewart), un honrat home de lleis. Durant el judici es reflectiran tota mena d'emocions i passions, des de la gelosia a la ràbia. Un dels drames judicials més famosos de la història del cine.

Un escriptor anomenat Paul Sheldon (James Caan) fa anys que malgasta el seu talent amb unes romàntiques històries, de gran èxit comercial, la protagonista de les quals és una dona anomenada Misery. Decidit a acabar amb aquesta situació, mata el personatge i es refugia a Colorado per escriure una novel·la seriosa. Acabat el seu treball, emprèn el retorn, però en una carretera de muntanya, perd el control del cotxe i pateix un greu accident. Annie Wilkes (Kathy Bates), una dona brusca i impetuosa, gran admiradora seva, el rescata, se l'emporta a casa seva i el cuida amb cura. Obsessionada amb el personatge de Misery, reté Sheldon per obligar-lo a escriure una nova història en què ressusciti el personatge.

Un periodista i un misteriós advocat que viatgen en un descapotable vermell es dirigeixen, a través del desert, a Las Vegas. El maleter del cotxe és una autèntica farmàcia: dues borses de marihuana, 75 pastilles de mescalina, 5 fulles d'àcids i moltes altres drogues.

En un futur indeterminat, els llibres es consideren altament perniciosos per al benestar de la societat i la seva lectura està prohibida. Les brigades de bombers ja no es dediquen a extingir els incendis sinó a la localització de llibres clandestins i la seva cremació. Un dels membres d'aquest cos és en Montag, que està a punt d'aconseguir un ascens després d'anys de servei. Tanmateix, en Montag comença a percebre que el món en què viu no funciona prou bé. Coneixerà la Clarisse, una veïna del barri, que farà que qüestioni la seva feina i que prengui consciència de la realitat.

Homer Wells ha viscut durant tota la vida entre les parets de l'aïllat orfenat de St Cloud. Quan arriba a l'adolescència, el director del centre, el doctor Larch, el prepara per ser-ne el successor. Però el jove sent la necessitat d'abandonar l'orfenat i de conèixer el món. Captivat per la bellesa d'una noia que visita l'orfenat, Homer decideix que ha arribat l'hora de marxar.

Una adolescent francesa sense inhibicions i el seu atractiu pare descobriran el costat fosc de la passió en aquesta adaptació del 1958 de la novel·la de Francoise Sagan. Jean Seberg és Cecile, la nena mimada de 17 anys de Raymond (David Niven), un ric parisenc vidu. Tots dos passen les vacances en una luxosa mansió de la Riviera Francesa. Però la seva existència superficial i hedonista trontolla quan Raymond decideix casar-se amb la padrina purina de Cecile, Anne (Deborah kerr), que no aprova l'aventura d'estiu de la noia amb Philippe (Geoffrey Horne). Per preservar intacte el seu món sense problemes, Cecile planeja desfer-se d'Anne. Però de sobte els seus plans prenen un caire inesperat.

Impulsat pel desig de viure experiències i emocions apassionants, Richard, un jove motxiller, viatja a Thailandia. A Bangkok s'allotja en un hotel de mala mort, on coneix a una parella de francesos, l'Étienne i la Françoise, i en Daffy, un viatger consumit per anys de sol i les drogues. Daffy, un ésser tortuós i paranoic, li explica en Richard una història fantàstica sobre una illa paradisíaca que mai ha estat profanada per...

Després de la mort dels dos fills en un accident, el matrimoni de Ted (Bridges), un autor de llibres infantils, i Marion (Basinger) comença a anar malament. Ni tan sols el naixement de la seva filla Ruth (Elle Fanning) aconsegueix que Marion superi el dolor. Tant és així que, de fet, viuen separats, encara que guardant les aparences. A més, Ted té nombroses aventures. Un estiu contracta com a secretari un jove (Jon Foster) que s'assembla molt a un dels seus fills. Marion simpatitza molt amb ell, i ell se n'enamora.

Remake d'una coneguda pel·lícula del 1949 que adapta una novel·la de Robert Penn Warren que va obtenir el premi Pulitzer el 1946. Ambientada a Louisiana, narra la vida d'un polític idealista que arriba al poder, però la carrera del qual es veurà afectada per la corrupció.