El Joe i el Jerry són dos músics que es veuen obligats a fugir després de ser testimonis d'una carnisseria entre dues bandes rivals. Com que no troben feina i la màfia els persegueix, decideixen vestir-se de dones i tocar en una orquestra femenina. El Joe,per conquistar la Sugar Kane, la cantant de el grup, fingeix ser un magnat impotent; mentrestant, el Jerry és cortejat per un milionari que vol casar-se amb ell.

A causa d'un malentès, Roger O. Thornhill, un executiu del món de la publicitat, uns espies el confonen amb un agent del govern anomenat George Kaplan. Segrestat per tres individus i portat a una mansió on és interrogat, aconsegueix fugir abans que el matin. Quan l'endemà torna a casa acompanyat de la policia, no hi ha rastre de les persones que havia descrit.

Amélie Poulain és una noia de 22 anys que ha crescut en una família força peculiar. Ara es guanya la vida fent de cambrera en un cafè de Montmartre. Amélie viu sola i busca l'amor i el sentit de la vida. Un dia troba una capsa plena de records d'infantesa amagada al seu pis i Amélie decideix buscar-ne el propietari i, d'aquesta manera, fer-lo feliç.

Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.

La desintegració d'un matrimoni perfecte, tan modèlic que resulten insultants les seves vides tan còmodes com buides, es produeix quan l'esposa, la mare i la mestressa de casa perfecta, amb una eficaç i grassoneta serventa alemanya que completa el quadre familiar, cau al compte de que voleu alguna cosa més: recobrar la seva pròpia identitat.