El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
Un pobre rodamón (Charles Chaplin) passa mil i un avatars per aconseguir diners i ajudar una pobra noia cega (Virginia Cherill) de la qual s'ha enamorat.
Extenuat pel frenètic ritme de la cadena de muntatge, un obrer metal·lúrgic acaba perdent la raó. Després de recuperar-se en un hospital, surt i és empresonat per participar en una manifestació en què es trobava per casualitat. A la presó, també sense pretendre-ho, ajuda a controlar un motí, gràcies a la qual cosa queda en llibertat. Un cop fora, reprèn la lluita per la supervivència en companyia d'una jove òrfena que coneix al carrer.
A la Roma de la postguerra, un obrer sense feina aconsegueix un senzill treball enganxant cartells a condició que tingui una bicicleta. Obra mestra del neorealisme italià que forma juntament amb "Umberto D." i "Miracolo a Milano" la famosa trilogia de De Sica.
La tensió entre quatre treballadors d'una companyia petrolífera esclatarà durant un viatge perillós durant el qual transporten nitroglicerina.
Història d'una família de grangers d'Oklahoma, a la dècada dels 30 que després del crack del 29 són expulsats de la seva terra i han d'emigrar a Califòrnia. Realitzen un dur viatge en un vell Ford, passant per diverses vicissituds en el que creien molt erròniament que era el paradís
A l'Anglaterra victoriana, una bella dona (Ingrid Bergman) es casa amb un famós pianista (Charles Boyer). La felicitat desapareix quan a la casa, on anys enrere es va cometre un assassinat, la dona comença a sentir sorolls estranys i inexplicables; mentrestant, el seu marit la turmenta fins a fer-la creure que s'està tornant boja.
Tony Camonte (Paul Muni), un pistoler d'origen italià, ignorant i sense escrúpols, és el lloctinent de Johnny Lovo (Osgood Perkins), l'hampon més poderós del South End de Chicago. Ambiciós i cruel, Camonte, que per una cicatriu que li travessa el rostre rep l'apel·latiu de Cara tallada, elimina a poc a poc els rivals del seu cap fins que, amb l'ajuda del seu amic Gino Rinaldo (George Raft), el pren el poder també a ell i es converteix en l'amo de la ciutat. Després d'un mes de vacances a Florida, descobreix que la seva germana Cesca (Ann Dvorak), per la qual sent un amor confús i arrabassat, és l'amant de Gino.
El 1789, als Mars del Sud, la tripulació del vaixell britànic Bounty decideix rebel·lar-se contra el tirànic i cruel capità Bligh. El motí l'encapçala el primer oficial, que defensa els interessos de la tripulació i abandona el capità en un pot.
Amb els primers raigs del sol il·luminant la prada, un nou príncep ha nascut al bosc. Tan aviat com Bambi aprèn a fer els seus primers passos, comença a jugar amb els seus nous amics, Tambor, el conill juganer, i Flor, la tímida i adorable mofeta. Però la diversió de patinar sobre el llac gelat, de rosegar les floretes i de brincar entre els arbres del bosc serà només el principi d'un llarg aprenentatge.