La pel·lícula narra la història de David Carr, un treballador a l'atur i membre del Partit Comunista de la Gran Bretanya. L'any 1936, quan a conseqüència d'un aixecament feixista, s'inicia la Guerra Civil Espanyola, David Carr decideix lluitar en el bàndol republicà, una coalició de lliberals, socialdemòcrates, comunistes i anarquistes. S'uneix a les milícies del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i és testimoni directe de la traïció a la revolució per part de la facció contrarevolucionària dins de la coalició de republicana.

Dues dones solteres que s'han quedat embarassades per accident i que estan a punt de donar a llum coincideixen en una habitació d'hospital: la Janis, de mitjana edat, no se'n penedeix i és feliç; Anna, una adolescent, se sent penedida i espantada.

Lola Cercas ha escrit un llibre, però la inseguretat no la deixa continuar escrivint. Quan comença a investigar sobre l'afusellament de l'escriptor falangista Rafael Sánchez Mazas al monestir del Collell durant els últims dies de la Guerra Civil Espanyola, queda atrapada per l'enigmàtica història del milicià que va deixar escapar un enemic en comptes de matar-lo. La Lola va refent el trencaclosques de la història a partir de converses amb alguns dels que la van viure i amb els seus descendents. A més, la investigació la porta a conèixer persones que la volen ajudar, però que, al mateix temps, la forcen a abandonar la cuirassa que li impedeix obrir-se als altres, i la Lola es veu abocada a viure en un mar de dubtes.

Anys trenta. En Guy Malone, un professor irlandès, surt amb la Gilda Bessé, una fotògrafa de moda i tots dos comparteixen apartament a París amb la Mia, una refugiada gitana espanyola. Quan en Guy i la Mia van a Espanya a lluitar contra els feixistes en la Guerra Civil Espanyola la parella trenca, i els tres amics se separen... aparentment per sempre.

A l'hivern de 1937, la jove Manuela i la seva filla Paloma recorren els carrers de la ciutat assetjada. El seu marit, l'advocat Just Álvarez Calderón, lluita contra Franco en dos fronts: a la ràdio, on s'ha convertit en “la veu de la revolució”, i a les trinxeres que envolten Madrid.