L'Oskar Schindler és un empresari alemany amb molt pocs escrúpols que s'afilia al Partit Nazi per treure profit del nou ordre. Ho aconseguirà a la Polònia recentment envaïda per l'exèrcit nazi, posant en marxa una fàbrica d'articles de cuina, en què s'usarà mà d'obra jueva provinent del ghetto de Cracòvia, la més econòmica possible. En Schindler depèn del seu comptable jueu, l'Itzhak Stern, per portar el negoci, ja que ell no té els coneixements per dirigir una empresa. Però poc a poc, en Schindler canviarà i intentarà ajudar els seus treballadors impedint que els traslladin a camps d'extermini, tot i que per això hagi d'utilitzar la seva fortuna.

Wladyslaw Szpilman, un brillant pianista polonès i jueu, escapa de la deportació després de la invasió de Polònia per les tropes alemanyes al començament de la Segona Guerra Mundial. Obligat a viure amb la seva família en el cor del gueto de Varsòvia, comparteix el patiment, la humiliació i els esforços per sobreviure.

Obsessionat amb la recerca d'una idea matemàtica original, el brillant estudiant John Forbes Nash arriba a Princeton per fer els seus estudis de postgrau. És un noi estrany i solitari, que només comprèn el seu company de quart. Per fi, Nash esbossa una revolucionària teoria i aconsegueix una plaça de professor al MIT. Alicia Lardé, una de les alumnes, el deixa fascinat en mostrar-li que les lleis de l'amor estan per sobre de les de les matemàtiques. Gràcies a la seva prodigiosa habilitat per desxifrar codis és reclutat per Parcher William, del departament de Defensa, per ajudar els Estats Units a la Guerra Freda contra la Unió Soviètica.

La nit del 17 de juny de 1972 cinc lladres són enxampats a l'Hotel Watergate, seu nacional del Partit Demòcrata. Tots ells disposaven de bitllets nous de cent dòlars amb numeració consecutiva, duien material d’escolta i de punxat de telèfons a dojo i, encara més misteriós, advocats de renom els defensen al judici. Dos periodistes, Bob Woodward i Carl Bernstein, cobreixen la notícia per encàrrec del diari The Washington Post. En les seves investigacions, assistits per l'enigmàtic confident Veu Profunda, arribaran cada cop més lluny i cada cop més i més amunt...

L’Erin és una mare soltera, sense feina i amb molta mala sort. Fins i tot perd un plet contra un metge per un accident de cotxe que havia patit. Desesperada, amenaça el seu advocat perquè li doni feina com a compensació i aconsegueix anar-se mantenint enmig del menyspreu general. Però li canvia la vida quan descobreix que una important companyia de gas i electricitat contamina uns terrenys de forma il·legal. Investiga el tema i obre la possibilitat de denunciar la companyia davant dels tribunals.

Basada en una història real, situada al món internacional del tràfic d'armes. La pel·lícula explora una conseqüència poc coneguda del final de la Guerra Freda, l'enorme quantitat d'armes que de sobte va quedar disponible als antics estats soviètics per vendre els països en desenvolupament (sobretot d'Àfrica) i les immenses sumes de diners pastades per els traficants d'armes que les van vendre. Molts pensen que és el atracament més gran del segle 20. Només a Ucraïna, entre 1982 i 1992 es van robar més de trenta-dos mil milions de dòlars en armes. Cap culpable ha estat mai atrapat ni processat.

Basada en fets reals. Aileen Wuornos és una prostituta que va ser executada el 2002 a l'estat de Florida, després de confessar-se autora de sis assassinats, inclòs un policia. Aileen va declarar que havia matat en defensa pròpia, com a reacció als violents atacs que patia mentre exercia el seu ofici. A punt de la desesperació i del suïcidi, coneix un dia en un bar Selby Wall, una jove lesbiana, que ha estat enviada pels seus pares a viure amb la seva tia per "guarir la seva homosexualitat". Wuornos, víctima d'una tràgica infància plena d'abusos, ràpidament s'enamora de Selby, trobant-hi una raó per viure. Incapaç de trobar una feina digna, Wuornos segueix exercint la prostitució. Quan un dels seus clients la maltracta, ho mata en defensa pròpia, començant així una tràgica cadena d'assassinats. Aquesta és la història d'una assassina, però també una història d'amor entre dues inadaptades.

Amb 60 anys, la nedadora Diana Nyad es proposa fer realitat el somni de la seva vida: la travessia de més de 160 km al mar obert de Cuba a Florida.

Basada en fets reals, la pel·lícula Anna i el rei explica les vivències d'Anna Leonowens, una institutriu britànica vídua que el rei de Siam contracta perquè eduqui els seus 58 fills, a les acaballes del segle XIX. Tot i que ella, que té una personalitat molt forta, arriba amb certs prejudicis pel que fa al rei i la cultura del país, de seguida entén que el rei Mongkut vol modernitzar Siam per evitar que desaparegui engolit pel colonialisme de l'època, mentre també protegeix les tradicions. La mestra i el rei viuran tot un seguit d'estira-i-arronses, i també d'acostaments, relacionats amb l'ensenyament, l'amor i també la política internacional.

Als quaranta anys, el multimilionari i distingit Thomas Crown pot comprar tot el que li vingui de gust i les dones el troben encantadorament irresistible. Però no s'hi sent satisfet perquè hi ha coses que no pot adquirir amb diners i la absència de nous reptes el deprimeix. Decideix, per tant, robar un Monet d'inestimable vàlua del Museu d’Art Metropolitan de Nova York.