Bons sentiments i inoblidables interpretacions per a la història d'un home que contempla com hagués estat la vida dels que l'envolten si ell no hagués existit, i d'un entranyable àngel que vol aconseguir les seves ales.

Judà Ben-Hur, fill d'una família noble de Jerusalem, i Mesala, tribú romà que comanda els exèrcits d'ocupació, havien estat amics de petits i ara, per qüestions polítiques, són enemics irreconciliables. Ben-Hur és acusat d'haver atemptat contra la vida del nou governador romà i Mesala el fa empresonar juntament amb la seva família. Quan s'emporten Ben-Hur a les galeres, un jove anomenat Jesús de Natzaret s'apiada d'ell i li dóna beure. En una batalla naval, Ben-Hur salva la vida de l'almirall Quinto Arrio, que l'adopta i se l'emporta a Roma. Jesús, que ara arrossega multituds, es creua en el camí de Ben-Hur quan torna a Jerusalem per veure la seva mare i la seva germana, que tenen la lepra. Finalment Ben-Hur s'enfrontarà a Mesala en una mortal carrera de quadrigues i serà un testimoni d'excepció de la passió de Crist.

Al Bronx dels anys 60, un adolescent es debat entre el seu pare de classe treballadora i un cap del crim organitzat, violent, però carismàtic.

El 1965, en uns dies que està sola perquè té el marit i els nens en una fira, Francesca Johnson veu alterada la seva pacífica vida de mestressa de casa a causa de l'aparició de Robert Kincaid, un fotògraf de la revista National Geographic, que prepara un reportatge sobre els ponts del comtat de Madison. Durant quatre dies ella l'acompanya a localitzar els ponts i viu amb ell un idil·li agredolç que necessita recollir en el seu diari. Un cop morta, els fills el troben i són conscients de les il·lusions i la soledat que havia experimentat Francesca.

El 1964, tres homes desapareixen a Jessup County, a l'Estat de Mississipí, sense deixar cap rastre. Són militants per als drets cívics. Rupert Anderson i Alan Ward, agents de l'FBI són encarregats d'aclarir aquest assumpte. El primer és un home d'experiència, actuant amb diplomàcia i determinació. El segon, més jove i impacient per obtenir resultats, es comporta de manera més grollera. Qüestiona públicament un negre, anomenat Hollis, que és salvatgement apallissat algunes hores més tard. La ciutat és presa de la violència: esglésies i cases cremen.

Matthew Poncelet, un jove condemnat a la pena capital per l'assassinat de dos adolescents, reclama des de la presó l'ajuda de la germana Helen. Durant la setmana prèvia a la data fixada per a l'execució, la germana intentarà que el condemnat aconsegueixi l'absolució i la pau espiritual. Tot i això, en aquesta nova ocupació, la germana Helen sentirà una profunda inquietud no només per l'espantosa agonia que suposa el compte enrere, sinó també per les famílies de les víctimes.

El descobriment en una cuneta del cos d'un home brutalment assassinat farà que les vides de diverses persones s'entrecreuin a Los Angeles. Un policia veterà i racista, el seu company novell i idealista, la dona del fiscal del districte, un botiguer iranià, un acabalat matrimoni negre... Entre aquests personatges sorgiran tensions racials, religioses i socials que il·lustren la caòtica vida dels habitants de Los Àngels. Debut a l'adreça de l'escriptor-productor Paul Haggis (autor del guió de "Million Dollar Baby").

Una de les primeres grans obres mestres del documental, rodada pel pioner Robert Flaherty, que havia fet expedicions per l’Àrtida des del 1910. És un retrat d’una força i bellesa extraordinàries sobre el poble inuit i la seva cultura, i també sobre la relació de l’home amb la natura.

Charles és un home solter que en un casament coneix a la Carrie, de qui s'enamora a primera vista. Tot i passar la nit junts, no es tornen a veure fins al següent casament.

Greg Focker és un infermer una mica maldestre que, després d'anunciar el seu compromís amb núvia Pam, ha de passar uns dies amb els pares d'ella, per conèixer-los. La seva trobada inicial no serà gaire afortunada, especialment per les suspicàcies que Greg aixeca a l'estricte pare de la núvia, un pare protector ex-agent de la CIA a qui és molt difícil impressionar. Des del principi, Jim rebutja completament Greg, però a mesura que el coneix millor, el seu rebuig es converteix en absolut menyspreu, i s'encarrega de convertir-se en el pitjor malson d'aquest home que, malgrat estimar la seva núvia i voler donar una bona primera impressió, cada vegada s'enfonsa més al fang de la seva pròpia ineptitud, i haurà de lluitar molt per poder canviar la pèssima opinió que en tenen els parents de la seva núvia.