Una mare soltera i sense recursos es veu obligada a abandonar el seu nadó. Casualment és descobert per en Charlot, un rodamón sensible que, encara que en un principi malda per desfer-se'n, aviat n'està molt d'ell. Cinc anys després, tots dos són inseparables i el noiet ajuda activament en Charlot a preparar els seus tripijocs per guanyar-se la vida. Mentrestant, la mare s'ha convertit en una rica i famosa cantant. Malgrat el seu èxit, l'aflicció pel seu nadó perdut encara hi perviu i es dedica a ajudar els nens més necessitats.

Guerra dels Cent Anys (segles XIV i XV). El 1431, Joana d'Arc, després d'haver conduït les tropes franceses a la victòria, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la missió de salvar França, però és processada i condemnada a morir a la foguera.

Sis valents astronautes viatgen en una càpsula espacial de la Terra a la Lluna. La primera pel·lícula de ciència-ficció de la història va ser obra de la imaginació del director francès i mag Georges Méliès (1861-1938), que es va inspirar en les obres "From the Earth to the Moon" (1865) de Julio Verne i "First Men in the Moon" (1901) d'H. G. Wells. Es tracta d'un curtmetratge de 14 minuts de durada realitzat amb l'astronòmic pressupost per a l'època de 10.000 francs, suposava gens menys que la pel·lícula número 400 del realitzador francès, i obria al món del cinema una nova porta per explicar històries fantàstiques i de ciència-ficció mitjançant l'ús de trucs i efectes especials. En 2011 la pel·lícula va ser reestrenada a Cannes en un programa doble al costat del documental "Li Voyage Extraordinaire". La versió restaurada i en color del curtmetratge de 1902 incloïa a més escenes extra i una altra banda sonora.

Mil anys abans de Crist, el príncep troià Paris segresta la llegendària bellesa grega Helena, reina de Esparta. Així començarà una guerra encapçalada pels herois Aquil·les i Héctor que destruirà la civilització antiga.

Una de les primeres grans obres mestres del documental, rodada pel pioner Robert Flaherty, que havia fet expedicions per l’Àrtida des del 1910. És un retrat d’una força i bellesa extraordinàries sobre el poble inuit i la seva cultura, i també sobre la relació de l’home amb la natura.

Quan el rei d'Argos decideix sacrificar la filla i el nét Perseu, Zeus (pare del nen) decideix salvar-los i arrasar la ciutat. Perseu creix feliç fins que la deessa Thetis, per venjar-se de Zeus, que ha castigat el seu fill Calibos amb una horrible deformitat, el segresta i l'abandona a la seva sort. En conèixer la notícia, Zeus ordena als altres déus que ofereixin al seu fill regals que li permetin defensar-se. És així com un matí l'heroi troba una espasa capaç de tallar la pedra, un casc que el torna invisible i un escut que el fa invulnerable. Amb aquestes armes es dirigeix ​​a la ciutat de Joppa, la princesa de la qual és víctima d'una maledicció.