Grace arriba a la remota localitat de Dogville fugint d'una banda de gàngsters. Persuadits per les paraules de Tom, que s'ha erigit en portaveu de la petita comunitat, els seus integrants s'avenen a amagar-la. Grace, en justa correspondència, accepta treballar per a ells. No obstant això, quan Dogville sigui sotmès a una intensa vigilància policial per trobar la fugitiva, els seus habitants exigiran un acord més favorable, que els compensi del perill que corren en acollir-lo. Grace aprendrà, d'una manera brutal, que en aquest lloc la bondat és molt relativa. Però ella guarda un secret que no vol desvetllar.

Un grup de 20 homes es presenten com a voluntaris per participar en un experiment científic promogut per l’exèrcit. Cadascú rebrà 4.000 marcs per exercir durant catorze dies les funcions de zeladors o presoners a una presó simulada, seguint diverses regles predeterminades que exclouen l'ús de la violència i supervisats per un equip d'investigadors. Entre els voluntaris hi ha un periodista infiltrat a la recerca d'un bon reportatge. Aviat es generen els primers conflictes i ràpidament es perd el control dels esdeveniments, posant en perill la integritat i la seguretat dels presos.

La ciutat de Londres viu sota l'amenaça d'un assassí en sèrie que mata dones estrangulant-les amb una corbata. Després del brutal assassinat de la seva exdona, amb qui mantenia una relació tensa, un home anomenat Richard Blaney esdevé el principal sospitós de la policia. Acusat injustament del crim, en Richard aconsegueix escapar. Comença llavors una cursa precipitada per provar la seva innocència mentre es manté lluny de l'abast de la policia.

Després de ser enxampat in fraganti en una situació escandalosa uns dies abans de la seva reelecció, el president dels Estats Units decideix inventar-se un conflicte que desviï l'atenció de la premsa del seu afer. Un dels seus consellers es posa en contacte amb un productor de Hollywood per crear una cortina de fum: una guerra a Albània on el president pugui posar fi heroicament davant les càmeres de televisió.

Sarah Tobias és una jove solitària i inestable, els fracassos sentimentals de la qual l'empenyen a la beguda. Un dia, coneix en un tuguri uns nois que l'assalten i la violen repetidament. Desesperada per l'ultratge, recorre a la policia, però ningú no la creu; pensen que ha estat ella qui ha provocat la violació.

Any 1429, Joana era una noia francesa de disset anys que, a través de visions i de sentir veus, va tenir la revelació de ser l'escollida per Déu per salvar França i ajudar el príncep Carles a arribar al tron. Per aconseguir-ho, es va vestir d'home, va aprendre a lluitar amb armes i a dirigir un exèrcit. Al cap de poc, va conduir l'exèrcit francès a la victòria contra els anglesos a Orleans. Amb dinou anys la van empresonar i la van cremar a la foguera, sota l'acusació de bruixeria. L'any 1920 va ser canonitzada per l'Església catòlica.

Bobby Earl s'enfronta a la cadira elèctrica acusat de l'assassinat d'una noia. Vuit anys després del crim, Bobby truca al professor en lleis Paul Armstrong perquè l'ajudi a provar la seva innocència. Armstrong aviat descobreix proves falses aportades per la policia, però a ningú no li importa perquè tots creuen que Bobby és l'assassí.

Dues germanes adolescents volen perdre la seva virginitat. La gran aviat coneix un noi italià més gran amb qui poder-ho fer, però la petita té complexos físics i comença a tenir-li enveja.

A Puerto San Juan, Puerto Rico, abans d'anar amb la seva jove i bella dona Chantal a una gala benèfica, l'advocat Henry Hearst, una de les personalitats més importants de l'illa, és cridat pel capità de la policia Victor Benezet perquè declareu uns detalls de l'atestat que va fer sobre el rapte i l'assassinat d'una nena, la tercera en un mes morta en circumstàncies similars. Tot i això, la visita de rutina es convertirà en un dur interrogatori de conseqüències impredictibles.