El Capità Willard és un oficial dels serveis d'intel·ligència de l'exèrcit nord-americà al que se li ha encarregat, a Cambodja, la perillosa missió d'avançar riu amunt per eliminar a Kurtz, un coronel nord-americà renegat que s'ha tornat boig. En la profunditat de la selva, en un campament sembrat de caps tallats i cadàvers putrefactes, l'enorme i enigmàtica figura de Kurtz mana com un buda despòtic sobre els membres de la tribu Montagnard, que l'adoren com a un déu.
En una megalòpolis de l'any 2000, els obrers estan condemnats a viure reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. No obstant això, incitats per un robot, es rebel·len contra la classe dominant i amenacen de destruir la ciutat exterior. Freder (Gustav Frölich), el fill del sobirà de Metròpolis, i Maria, una noia d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments ia l'amor.
Deckard era un Blade Runner; un policia encarregat d'encalçar i eliminar replicants, androides creats artificialment. Els seus serveis són requerits quan quatre replicants sobrepassen les barreres d'immigració i arriben a la Terra.
Frederick Manion (Ben Gazzara), un tinent de l'exèrcit, assassina fredament el presumpte violador de la seva dona Laura (Lee Remick). Després de la detenció, se celebra el judici. La seva dona contracta com a advocat defensor Paul Biegler (James Stewart), un honrat home de lleis. Durant el judici es reflectiran tota mena d'emocions i passions, des de la gelosia a la ràbia. Un dels drames judicials més famosos de la història del cine.
Chicago, 1930. La prohibició ha convertit la ciutat en un camp de batalla. Les bandes rivals de gàngsters es disputen la venda il·legal d'alcohol i el control dels carrers. Eliot Ness, agent federal del Tresor, té la missió de posar fi al regnat de terror d'Al Capone, el més poderós dels líders criminals. Ness dirigirà un petit grup de decidits i insubornables policies.
Robert Neville és un científic brillant, però no ha pogut impedir l'expansió d'un terrible virus incurable. En Robert hi és immune i és l'últim supervivent humà a la ciutat de Nova York. Durant tres anys envia cada dia missatges per ràdio buscant altres supervivents.
Història d’amor de dos universitaris de Harvard que pertanyen a classes socials molt diferents. L’Oliver Barrett IV és fill d’un poderós banquer, mentre que el pare de la Jenny és un humil emigrant italià. Tot i això, s’enamoren, però una malaltia els enfrontarà a una cosa molt més greu que les diferències socials.
Quan Quoyle, un home solitari i desgraciat, perd la seva dona, de la qual estava separat, en un accident de cotxe, decideix abandonar Nova York i traslladar-se amb la tia i la filla a un petit port pesquer de Terranova, la terra natal de els seus avantpassats. Allà aconsegueix feina com a reporter al diari local i, a mesura que passa el temps, se sent cada vegada més identificat amb el paisatge i més a gust amb ell mateix. A més, a poc a poc, sorgirà un idil·li entre ell i Wavey, una dona que també ha de combatre els fantasmes del passat.
Aquest drama romàntic amb aires de thriller polític segueix la història real de Shoshana Borochov, filla d'un líder del sionisme socialista, i del superintendent britànic Thomas Wilkin als anys del mandat britànic a Palestina. Ambientada en un període de creixent tensió entre les tropes colonials, la població àrab i la immigració jueva, la pel·lícula explora els primers conflictes que donarien forma a la història del Pròxim Orient. Amb un rerefons històric i socialment complex, la cinta mostra com va començar la pugna per una terra carregada de significat i promeses incomplertes.
Bobby Earl s'enfronta a la cadira elèctrica acusat de l'assassinat d'una noia. Vuit anys després del crim, Bobby truca al professor en lleis Paul Armstrong perquè l'ajudi a provar la seva innocència. Armstrong aviat descobreix proves falses aportades per la policia, però a ningú no li importa perquè tots creuen que Bobby és l'assassí.
Philip és un jove orfe que no pot evitar enamorar-se de la seva bella cosina Rachel. Mentre intenta negar-ho i cobrir la veritat, comença a sospitar que en realitat ella és la culpable de la mort d'Ambrose, un altre cosí comú de tots dos.