El petit Cecil Gaines viu en una plantació de Geòrgia als anys 20 del segle passat, quan l'esclavitud ja no existeix legalment als Estats Units. Ell aprèn a servir els blancs quan encara és un nen, i aquell aprenentatge el portarà a fer de majordom a la Casa Blanca. Per allà van passant tot un seguit de presidents que, amb més o menys convicció, incorporen a les lleis els avenços socials i polítics que els negres aconsegueixen gràcies al Moviment pels Drets Civils. El Cecil i la seva família viuen a casa les tensions que origina la lluita dels negres, mentre que, a la feina, ell és un testimoni mut dels efectes que té aquesta lluita en la cúpula de poder dels Estats Units.

A principis dels 70, entre les escorrialles del moviment hippy i el naixement del punk, esclatà al Regne Unit el glam rock, caracteritzat per músics rebels que lluïen una estètica andrògina, marcada per vestits brillants i maquillatge espectacular. Entre ells va destacar per damunt de tots Brian Slade, que es va esfumar sobtadament de la vida pública després de simular un atemptat al cim de la seva carrera. Deu anys després d'aquella estranya desaparició...

Després de la mort dels dos fills en un accident, el matrimoni de Ted (Bridges), un autor de llibres infantils, i Marion (Basinger) comença a anar malament. Ni tan sols el naixement de la seva filla Ruth (Elle Fanning) aconsegueix que Marion superi el dolor. Tant és així que, de fet, viuen separats, encara que guardant les aparences. A més, Ted té nombroses aventures. Un estiu contracta com a secretari un jove (Jon Foster) que s'assembla molt a un dels seus fills. Marion simpatitza molt amb ell, i ell se n'enamora.

Ferran viu al cor del barri xinès de Barcelona, on trafica amb amfetamines i alterna amb una peculiar galeria de sinistres personatges. En una d'aquelles albes robades a la vida, en Ferran coneixerà a l'Elsa, una jove adolescent, dolça i vitalista, amb una personalitat apassionada i autodestructiva que es convertirà sense voler-ho, en la seva major adicció. Junts tractaran de sobreviure en una Barcelona canalla i ombrívola que en caure el dia és presa pels renegats de la societat i els seus particulars codis. Pel·lícula basada en la tercera part de la trilogia "El dia del Watusi", de Francisco Casavella.

Aquesta és la història d'un espanyol a l'Argentina que un dia pren consciència, en l'ultima planta d'un hospital de Buenos Aires de que s'està morint. Aquest home, veient que se li acaba el temps, s’escapa de l'hospital i emprèn una fugida cap al nord travessant Argentina.

Joey traballa servint copes a una comunitat de hedonistes a un petit paradís mediterrani. Queda ambigu si el comportament excessiu d'aquest grup és degut al fet de què l'estiu arriba al seu fi, o simplement el fi dels seus estius.

El Santi, un jove de 17 anys, juga al futbol amb els seus col·legues a l'entrada del poble, mentre el Marco, el seu amic de la infància, torna després de dos anys absent. L'últim estiu que el Marco va estar al poble, el Santi va començar a sentir alguna cosa per ell. Però visquent en aquesta cova, el millor era que s'oblidés d'ell i es centrés a construir la seva vida d'acord amb les tradicions. La tornada del Marco desequilibra al Santi, que per fi havia aconseguit olvidar-lo. Baix la conservadora mirada de tot el poble, haurà de lluitar contra els seus sentiments a la vegada que es planteja per primera vegada la seva identitat.

Una comunitat de dones viu a un antic convent que es cau a trossos. Mai parlen, i treballen a diari per mantenir tot ben net. És estiu quan la Irene se n’adona per primera vegada que hi ha alguna cosa més enllà de mantenir aquesta rutina. Seguint els senyals que li envia la natura i motivada per la seva curiositat, Irene emprèn un camí de reconnexió amb el seu cos per acabar trobant la seva veu.