Uns anys abans que comenci la Segona Guerra Mundial, un jove anomenat Guido arriba a una ciutat de la Toscana (Arezzo) amb la intenció d'obrir una llibreria. On coneix a Daura i encara que és la promesa del feixista Ferruccio, es casa amb ella i té un fill. Al esclatar la guerra, els tres són internats en un camp d'extermini, on Guido farà l'impossible per fer creure al seu fill que la terrible situació que estan patint és tan sols un joc.

El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.

El FBI cerca a un assassí en sèrie, dit Buffalo Bill, que mata a les seves víctimes, totes elles adolescents, després de preparar-les minuciosament i arrencar-los la pell. Per poder atrapar-lo contacten amb Clarice Starling, una brillant llicenciada universitària, experta en conductes psicòpates, que aspira a formar part del FBI. Seguint les instruccions del seu cap, Jack Crawford, Clarice visita la presó d'alta seguretat on el govern manté tancat a Hanibal Lecter, antic psicoanalista i assassí, dotat d'una intel·ligència superior a la normal. La seva missió serà intentar treure-li informació sobre els patrons de conducta de "Buffalo Bill".

Durant la Segona Guerra Mundial, Casablanca era una ciutat on arribaven fugint del nazisme gent de tot arreu: arribar era fàcil, però sortir era gairebé impossible, especialment si el nom del fugitiu figurava a les llistes de la Gestapo. En aquesta ocasió el principal objectiu de la policia secreta alemanya és el líder txec i heroi de la resistència Victor Laszlo, l'única esperança del qual és Rick Blaine, propietari del 'Rick's Café' i antic amant de la seva dona, Ilsa. Quan Ilsa s'ofereix a quedar-se a canvi d'un visat per treure Laszlo del país, Rick haurà de triar entre la seva pròpia felicitat o l'idealisme que va regir la vida en el passat.

Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.

El 1987, a Minnesota, Jerry, un venedor de cotxes, té greus dificultats econòmiques. Necessita tan desesperadament els diners que encarrega a dos sicaris que segrestin la seva dona. Jerry pretén cobrar el rescat a l'acabalat pare d'ella, i després pagar els raptors i saldar els deutes amb la resta de diners. Però el pla es complica quan els sicaris maten un policia i dos transeünts.

Grace arriba a la remota localitat de Dogville fugint d'una banda de gàngsters. Persuadits per les paraules de Tom, que s'ha erigit en portaveu de la petita comunitat, els seus integrants s'avenen a amagar-la. Grace, en justa correspondència, accepta treballar per a ells. No obstant això, quan Dogville sigui sotmès a una intensa vigilància policial per trobar la fugitiva, els seus habitants exigiran un acord més favorable, que els compensi del perill que corren en acollir-lo. Grace aprendrà, d'una manera brutal, que en aquest lloc la bondat és molt relativa. Però ella guarda un secret que no vol desvetllar.

"Big Fish" explica la història entre un pare moribund, Edward Bloom (Albert Finney), i el seu fill Will (Ewan McGregor), que intenta aprendre més sobre el seu progenitor, reunint les diferents històries que aquest li ha explicat. Així, Will recrea la seva vida en una sèrie de llegendes i mites inspirats pels pocs fets que coneix. Però a partir del desig de la seva mare Sandy, per reunir el pare amb el seu fill, aquest comença a comprendre la desfeta del seu pare. Als seus relats hi ha viatges arreu del món, i deliris que inclouen gegants, tornados i bruixes.

Brian neix a Judea, en un pessebre, i gairebé alhora que Jesucrist. Tres reis mags, confosos per aquest veïnat, creuen que aquest nen és el Messies promès, però molt aviat queda evident que, en realitat, el nounat és senzillament... Brian.

Fred Madison, un músic de Jazz, rep una sèrie de misterioses cintes de vídeo en què apareix amb la seva dona Renée dins de casa seva. A l'última, que Fred veu tot sol, al costat d'ell apareix la seva dona morta.

Berlín, octubre del 1989. Uns dies abans de la caiguda del Mur, la mare d'Alex, una dona orgullosa de les seves idees comunistes, entra en coma. Quan desperta vuit mesos després, el seu fill farà el possible i l'impossible perquè no sàpiga que està vivint en una Alemanya reunificada i capitalista. El seu objectiu és convertir l'apartament familiar en una illa ancorada en el passat, una mena de museu del socialisme on la seva mare visqui còmodament creient que res no ha canviat.

Bill Harford és un metge de Nova York a qui la vida li va molt bé. Té una dona preciosa, una filla i una feina que l'omple. Una nit, Alice, la seva dona, li explica les seves fantasies sexuals i també que va estar a punt de deixar-ho tot i marxar amb un altre home. William queda aclaparat amb la confessió d'Alice i busca respostes.

Un grup de 20 homes es presenten com a voluntaris per participar en un experiment científic promogut per l’exèrcit. Cadascú rebrà 4.000 marcs per exercir durant catorze dies les funcions de zeladors o presoners a una presó simulada, seguint diverses regles predeterminades que exclouen l'ús de la violència i supervisats per un equip d'investigadors. Entre els voluntaris hi ha un periodista infiltrat a la recerca d'un bon reportatge. Aviat es generen els primers conflictes i ràpidament es perd el control dels esdeveniments, posant en perill la integritat i la seguretat dels presos.

Després de ser enxampat in fraganti en una situació escandalosa uns dies abans de la seva reelecció, el president dels Estats Units decideix inventar-se un conflicte que desviï l'atenció de la premsa del seu afer. Un dels seus consellers es posa en contacte amb un productor de Hollywood per crear una cortina de fum: una guerra a Albània on el president pugui posar fi heroicament davant les càmeres de televisió.

Dues germanes adolescents volen perdre la seva virginitat. La gran aviat coneix un noi italià més gran amb qui poder-ho fer, però la petita té complexos físics i comença a tenir-li enveja.