La versió que Murnau va fer del mite de Faust –inspirant-se en les obres de Goethe i Marlowe i en les velles llegendes alemanyes– ha restat, per sempre més, com un dels films pictòrics més bells mai realitzats. La pel·lícula més costosa i de rodatge més llarg de la seva etapa alemanya també assoleix la plenitud en l’art del cinema mut.

Allen, compositor musical, i Jean, decoradora d'interiors, es veuen obligats a compartir temporalment la mateixa línia de telèfon, cosa que dóna lloc a contínues discussions entre ells. Tots dos treballen per al mateix cap, Jonathan, però no es coneixen personalment. Jonathan pretén Jean i vol casar-se amb ella. No obstant, en una festa, Allen reconeix per la veu Jean i entaula conversa amb ella ocultant la seva identitat.