Sis valents astronautes viatgen en una càpsula espacial de la Terra a la Lluna. La primera pel·lícula de ciència-ficció de la història va ser obra de la imaginació del director francès i mag Georges Méliès (1861-1938), que es va inspirar en les obres "From the Earth to the Moon" (1865) de Julio Verne i "First Men in the Moon" (1901) d'H. G. Wells. Es tracta d'un curtmetratge de 14 minuts de durada realitzat amb l'astronòmic pressupost per a l'època de 10.000 francs, suposava gens menys que la pel·lícula número 400 del realitzador francès, i obria al món del cinema una nova porta per explicar històries fantàstiques i de ciència-ficció mitjançant l'ús de trucs i efectes especials. En 2011 la pel·lícula va ser reestrenada a Cannes en un programa doble al costat del documental "Li Voyage Extraordinaire". La versió restaurada i en color del curtmetratge de 1902 incloïa a més escenes extra i una altra banda sonora.

Després d'una apocalíptica guerra nuclear, el món ha quedat devastat. Un grup de científics del bàndol vencedor arriba a la conclusió que l'única manera de salvar a la humanitat és recorrent als viatges a través del temps: o bé manar a una persona al passat per demanar ajuda, o al futur per buscar una solució a la situació present. És triat per fer el viatge a través del temps un presidiari. Història experimental sobre el poder de la memòria, explicada exclusivament a través de fotos fixes, en la qual un home mira de reconstruir el record de la seva estimada, en temps de la Tercera Guerra Mundial.

George Taylor forma part d'una tripulació d'astronautes a bord d'una nau espacial -en una missió de llarga durada- que s'estrella en un planeta desconegudament i aparentment sense vida intel·ligent. No obstant això aviat es dóna conta que el lloc està governat per una raça de simis intel·ligents que esclavitzen els éssers humans, que no tenen la facultat de la parla. Quan el seu líder, el doctor Zaius, descobreix amb horror la facultat de parlar de Taylor, decideix que el millor és exterminar-lo.

En el futur, la major part dels nens són concebuts in vitro i amb tècniques de selecció genètica. Vincent és un dels últims nens concebuts de manera natural, però neix amb una deficiència cardíaca i no li atorguen més de trenta anys de vida. És un "no vàlid", algú condemnat a ocupar els llocs menys rellevants de la societat. Al contrari, el seu germà Anton rep el millor de la càrrega genètica dels seus pares, el que li garantirà l'accés a infinitat d'oportunitats. Des de nen, Vincent somia d'anar a l'espai però, per la seva condició de no vàlid, és conscient que mai podrà ser elegit faci el que faci. Durant anys exerceix tota mena de treballs fins que un dia contacta amb un home que li proporciona la clau per passar a l'elit: adoptar la identitat de Jerome, un esportista vàlid que es va quedar paralític per culpa d'un accident.

Any 2029. En una missió rutinària, l'astronauta Leo Davidson (Mark Wahlberg) perd el control de la seva nau i aterra en un estrany planeta, habitat per una raça de simis d'intel·ligència similar a la dels humans i que tracten aquests com a animals. Amb l'ajuda d'una ximpanzé anomenada Ari (Helena Bonham-Carter) i d'una petita banda d'humans rebels, Leo encapçala l'enfrontament contra el terrible exèrcit dirigit pel general Thade (Tim Roth) i el seu home de confiança, el guerrer Attar ( Michael Clarke Duncan). La clau és arribar a un temple sagrat que es troba a la zona prohibida del planeta, on podran descobrir els sorprenents secrets del passat de la humanitat i la clau per al seu futur.