La pel·lícula narra la història de David Carr, un treballador a l'atur i membre del Partit Comunista de la Gran Bretanya. L'any 1936, quan a conseqüència d'un aixecament feixista, s'inicia la Guerra Civil Espanyola, David Carr decideix lluitar en el bàndol republicà, una coalició de lliberals, socialdemòcrates, comunistes i anarquistes. S'uneix a les milícies del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) i és testimoni directe de la traïció a la revolució per part de la facció contrarevolucionària dins de la coalició de republicana.

Dues dones solteres que s'han quedat embarassades per accident i que estan a punt de donar a llum coincideixen en una habitació d'hospital: la Janis, de mitjana edat, no se'n penedeix i és feliç; Anna, una adolescent, se sent penedida i espantada.

Amb el rerefons de l'arribada de la República i de la Guerra Civil, narra la història de Natàlia, una jove com tantes altres de la seva època, que accepta sense queixar-se tot allò que la vida, i el seu marit, li imposen. Fins i tot accepta que li canviïn el nom pel de "Colometa". Aquesta resignació acaba en finalitzar la guerra. Natàlia es rebel·la per fi contra tot el que considera injust. Al final de la novel·la deixarà de ser "Colometa" per a convertir-se en "la senyora Natàlia". Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat.

Lola Cercas ha escrit un llibre, però la inseguretat no la deixa continuar escrivint. Quan comença a investigar sobre l'afusellament de l'escriptor falangista Rafael Sánchez Mazas al monestir del Collell durant els últims dies de la Guerra Civil Espanyola, queda atrapada per l'enigmàtica història del milicià que va deixar escapar un enemic en comptes de matar-lo. La Lola va refent el trencaclosques de la història a partir de converses amb alguns dels que la van viure i amb els seus descendents. A més, la investigació la porta a conèixer persones que la volen ajudar, però que, al mateix temps, la forcen a abandonar la cuirassa que li impedeix obrir-se als altres, i la Lola es veu abocada a viure en un mar de dubtes.

Robert és un jove periodista que viu i treballa a Londres. Descobreix la relació que va haver-hi des de la infantesa entre el seu pare i el sacerdot José María Escrivá de Balaguer fundador de l'Opus Dei mort el 1975.

Vida del fotògraf català Francesc Boix, nascut a Barcelona el 1920 i mort a París l'any 1951. Després de la Guerra Civil Espanyola, l'exili el va portar, juntament amb 7.000 espanyols més, al camp de concentració de Mauthausen. Allà va ser destinat al laboratori fotogràfic, del qual va treure clandestinament més de 2.000 fotografies, en una operació de resistència insòlita en la història de la repressió nazi. Després de l'alliberament, Boix va aportar algunes d'aquestes fotografies al procés de Nuremberg, com a prova acusatòria contra importants membres de la cúpula militar del III Reich.