Un grup de delinqüents juvenils viu una vida violenta als infectes barris baixos de Ciutat de Mèxic; entre ells Pere, la moralitat del qual és gradualment corrompuda i destruïda pels altres.

Durant els anys 60, l'església dels Sants Àngels i la seva escola eren el centre de la "Cuina de l'Infern", un barri marginal de Nova York. Allí podien refugiar-se els nens marginats. John, Lorenzo, Michael i Tommy són quatre amics que intenten sobreviure en un barri d'immigrants i que tenen com a única guia moral el pare Robert Carillo, un home criat als carrers que intenta que no es desviïn del bon camí. No obstant, després d'una malifeta col·lectiva en què gairebé mor un home, els quatre nois són enviats a la Llar Wilkinson.

Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.