Els Hoover són una família desestructurada: l'avi esnifa cocaïna i diu paraulotes, el pare fa cursos sobre l'èxit amb estrepitós fracàs, la mare no dóna l'abast, l'oncle es recupera d'un suïcidi frustrat en ser abandonat pel seu xicot, el fill adolescent llegeix Nietzche i es nega a parlar, i la filla petita, l'Olive, una nena amb ulleres i lleugerament grassoneta, vol participar en concursos de bellesa. Quan un cop de sort porta l'Olive a ser convidada a participar al molt competitiu concurs de 'Petita Miss Sunshine' a Califòrnia, tota la família Hoover es reuneix per anar amb ella. S'apilen en la seva oxidada furgoneta Volkwagen i es dirigeixen cap a l'oest en un tragicòmic periple de tres dies, ple de boges sorpreses que els porta al gran debut de l'Olive, el qual canviarà a aquesta família d'inadaptats d'una forma que mai haguessin imaginat.

En el dia del seu casament, camí de l'altar, la Rachel veu la persona amb qui voldrà passar la resta de la seva vida. No és pas el seu promès, en Heck, sinó la noia encarregada de les flors de l'església, la Luce. Tot comença una estona abans del casament quan la Luce es troba al carrer amb en Heck, el nuvi, i amb el seu padrí, en Cooper, que se sent atret per ella immediatament. La noia no fa cas de les insinuacions d'en Cooper i mira de marxar abans que comenci la cerimònia, però al final la convencen perquè es quedi. Dues setmanes després de la celebració del casament, la Rachel passa per la botiga de la Luce per convidar-la a sopar, amb la intenció d'emparellar-la amb en Cooper. El que la Rachel no sap és que la Luce és lesbiana i que està boja per ella.

Berlín, octubre del 1989. Uns dies abans de la caiguda del Mur, la mare d'Alex, una dona orgullosa de les seves idees comunistes, entra en coma. Quan desperta vuit mesos després, el seu fill farà el possible i l'impossible perquè no sàpiga que està vivint en una Alemanya reunificada i capitalista. El seu objectiu és convertir l'apartament familiar en una illa ancorada en el passat, una mena de museu del socialisme on la seva mare visqui còmodament creient que res no ha canviat.

Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.

Al vertiginós món de la moda a Nova York, la revista 'Runway' és el Sant Grial. Dirigida amb puny de ferro i elegant manicura per Miranda Priestly, treballar-hi és un temible repte per a tothom que vulgui triomfar en aquest món. Fer-ho com a ajudant de Miranda podria obrir-li qualsevol porta a Andy Sachs, recentment graduada. Però ella és una noia que destaca per la seva deixadesa dins del petit exèrcit de maquíssimes redactores de la revista. Andy comprèn molt aviat que per triomfar en aquest negoci necessitarà alguna cosa més que iniciativa i determinació. I la prova definitiva és davant seu, vestida de Prada de cap a peus.

Adaptació de diversos relats de l'escriptor nord-americà Raymond Carver (1939-1988). Retrat de la vida quotidiana d'un grup molt heterogeni de persones que viuen a Los Angeles i intenten afrontar com poden les dificultats de la seva vida laboral i personal, gent que es creua indiferent ignorant els drames aliens. Tot i això, enmig de tanta quotidianitat, batega la presència del terror.

Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.

Dues amigues no acaben de trobar el seu lloc al món. Després d'una etapa adolescent en la qual van passar per l'institut totalment desapercebudes, afronten el pas a l'edat adulta de la mateixa manera: la seva existència la marquen feines d'escàs interès i relacions amb nois iguals que elles.

L'aspirant a campió de carreres Llamp McQueen està sobre la via ràpida a l'èxit, la fama i tot el que ell havia somiat, fins que per error pren un desviament inesperat a la polsegosa i solitària Ruta 66. La seva actitud arrogant s'esvaeix quan arriba a una petita comunitat oblidada que li ensenya les coses importants de la vida que havia oblidat.

El detectiu Roger Murtaugh, que està a punt de jubilar-se, i el seu impulsiu company Martin Riggs, investiguen la desaparició d'una partida d'armes de foc il·legals que es van robar d'un dipòsit policial i que han aparegut a Los Angeles en mans d'unes bandes de joves delinqüents. Després de les primeres indagacions arriben a la conclusió que l'expolicia Jack Travis està implicat en l'afer. Però el Departament d'Afers Interns també investiga el cas per mitjà de la detectiva Lorna Cole, que, com Riggs, prefereix els mètodes expeditius.

Quan un parell d'assassins sense escrúpols aconsegueix fugir de la presó, deixant darrere seu una horrible reguera de crims, al malhumorat detectiu Jack Cates no li queda cap altra opció que treure l'estafador Reggie Hammond de la penitenciaria perquè l'ajudi a trobar els criminals . Tot i això només disposaran de 48 hores abans que Hammond hagi de tornar a la presó.

Sara Sandoval és una bella i altiva aristòcrata mexicana que s'ha educat a Europa i gaudeix dels privilegis d'una existència plàcida, sense privacions de cap mena. A l'altre extrem de l'espectre social hi ha Maria Álvarez. Volcànica i rebel, ella és la filla enlluernadora d'un peó de camp. Elles provenen de costats oposats de l'escala social i, en circumstàncies normals, els seus camins probablement no s'haguessin creuat mai. Però el destí uneix aquestes dues dones quan una banda de pistolers a sou, que treballen per a uns barons del ferrocarril avariciosos, roba les terres de les seves respectives famílies, atacant i assassinant els seus éssers més estimats. Empeses per la necessitat, la Maria i la Sara formen de mala gana una aliança amb la intenció de trobar complerta venjança. En decidir prendre cartes en l'assumpte, es converteixen alhora en pròfugues de la llei i en lladres de bancs.