William Ludlow és un coronel separat de la seva dona que viu amb els seus tres fills en un gran ranxo de Montana, als turons de les Muntanyes Rocalloses. La Primera Guerra Mundial i una bella dona canviaran el destí de cadascun per sempre. Els seus fills són l'indòmit Tristan, el assenyat Alfred i el menor Samuel, que acaba de portar al ranxo la bella promesa, Susannah.
El paranyer Joe es dirigeix a la ciutat amb tots els seus guanys de pells de l'últim hivern. Tot i això, un grup d'indis l'atura i s'emporta totes les pells, deixant-ho com l'esclau escapat Joseph. Però Joe no té cap ús per a Joseph i està decidit a recuperar-ne la propietat i els segueix. Abans que pugui fer alguna cosa, els indis són assaltats per un grup de caçadors d'escates sota el cobejós Howie. No només les pells, sinó també Joseph cau a les mans. Ara Joe els segueix sols i intenta enganyar el grup superior numèric de les pells.
Els apatxes han accedit, molt a desgrat seu, a viure confinats en una reserva. Però no tots ells són capaços d'adaptar-se a la seva nova forma de vida com a cultivadors de blat de moro; un en particular, Gerónimo, rebutja les condicions de rendició imposades pel Govern dels Estats Units. Un dia, fart de promeses incomplertes, amb el suport de trenta guerrers més, prepara un atac contra els blancs.
Gerónimo travessa el camp de batalla per rendir-se i sembla que la guerra amb els apatxes ha acabat. Però Massai no accepta la rendició, convençut que la força és l'única manera de defensar els seus drets. Ben aviat, els soldats detenen Massai i només l'índia Nalinle procura ajudar-lo. Envien Massai a la presó, però no triga a escapar-se'n. En el camí de tornada cap a la terra dels apatxes coneix un granger 'cherokee' que viu en pau amb els homes blancs i que li dóna un sac de llavors de blat de moro. Després de mesos de dificultats, Massai aconsegueix arribar a casa. Quan va a veure Nalinle, el pare d'ella el delata a l'exèrcit. Massai pot escapar-se juntament amb Nalinle i es refugien a la muntanya, on comencen a cultivar la terra, amb la incertesa de si l'home blanc els deixarà viure en pau.
Anys després d'haver conegut els Sioux, Lord John Morgan (Richard Harris), infeliç i avorrit a la seva Anglaterra natal, coneix la notícia que els territoris sagrats dels seus amics indis els seran arrabassats pel govern. Disposat a ajudar-los, John Morgan, conegut com a Cavall, decideix tornar a Amèrica per dirigir-se fins a les llunyanes terres dels Cara Groga... El gran èxit de les aventures d'un anglès entre els indis sioux de "Un home anomenat cavall" (A Man Called Horse, 1970), va propiciar aquesta seqüela amb molt menys èxit.
Wes Steele, un pistoler acusat de diversos delictes, aconsegueix escapar-se d'un intent de linxament. En la seva fugida va a parar a Arizona, regió on acudeix tota mena de gents atretes per la "febre de l'or" que va assolar l'Oest americà. Allí s'enamora de la filla del xèrif, una jove força rebel. Completament decidit a canviar radicalment de vida, sap que primer ha d'arreglar els comptes amb la llei.