Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.

Al començament del segle XV, el monjo pintor Andrei Rublev acudeix juntament amb els seus companys a Moscou per a pintar els frescos de la catedral de l’Assumpció del Kremlin. Fora de l’aïllament de la seua cel·la, Rublev començarà a adonar-se de les tortures, crims i matances que tenen terroritzat al poble rus…

Neil McCauley és un lladre expert. La seva filosofia consisteix a viure sense lligams que puguin constituir un obstacle, si les coses es compliquen. La seva banda la formen criminals professionals tan qualificats que poden impressionar fins i tot el detectiu Vincent Hanna. Però Hannah viu tan obsessionat amb la feina que arriba fins i tot a posar en perill la seva relació sentimental. Quan la banda de McCauley prepara el cop definitiu i l'equip de Hannah intenta evitar-ho, cadascun d'ells comprèn que les ha de veure amb una de les ments més brillants a què s'ha enfrontat en la seva carrera.

Grace arriba a la remota localitat de Dogville fugint d'una banda de gàngsters. Persuadits per les paraules de Tom, que s'ha erigit en portaveu de la petita comunitat, els seus integrants s'avenen a amagar-la. Grace, en justa correspondència, accepta treballar per a ells. No obstant això, quan Dogville sigui sotmès a una intensa vigilància policial per trobar la fugitiva, els seus habitants exigiran un acord més favorable, que els compensi del perill que corren en acollir-lo. Grace aprendrà, d'una manera brutal, que en aquest lloc la bondat és molt relativa. Però ella guarda un secret que no vol desvetllar.

Al voltant de 1860, en vigílies de la Guerra de Secessió ia punt d'acabar el període de colonització de l'Oest (1785-1890), el tinent John J. Dunbar es dirigeix ​​a un llunyà lloc fronterer que ha estat abandonat pels soldats. La seva solitud l'impulsa a entrar en contacte amb els indis sioux i, gràcies a això, coneix 'En peu amb el puny enlaire', una dona blanca que va ser adoptada per la tribu quan era nena. De mica en mica, entre Dunbar i els sioux s'estableix una relació de respecte i admiració mutus.

Tony Camonte (Paul Muni), un pistoler d'origen italià, ignorant i sense escrúpols, és el lloctinent de Johnny Lovo (Osgood Perkins), l'hampon més poderós del South End de Chicago. Ambiciós i cruel, Camonte, que per una cicatriu que li travessa el rostre rep l'apel·latiu de Cara tallada, elimina a poc a poc els rivals del seu cap fins que, amb l'ajuda del seu amic Gino Rinaldo (George Raft), el pren el poder també a ell i es converteix en l'amo de la ciutat. Després d'un mes de vacances a Florida, descobreix que la seva germana Cesca (Ann Dvorak), per la qual sent un amor confús i arrabassat, és l'amant de Gino.

Un grup de 20 homes es presenten com a voluntaris per participar en un experiment científic promogut per l’exèrcit. Cadascú rebrà 4.000 marcs per exercir durant catorze dies les funcions de zeladors o presoners a una presó simulada, seguint diverses regles predeterminades que exclouen l'ús de la violència i supervisats per un equip d'investigadors. Entre els voluntaris hi ha un periodista infiltrat a la recerca d'un bon reportatge. Aviat es generen els primers conflictes i ràpidament es perd el control dels esdeveniments, posant en perill la integritat i la seguretat dels presos.

Harry Burns i Sally Albright es coneixen fortuïtament quan ella s'ofereix per portar-lo al cotxe fins a la ciutat, entaulen una conversa sobre l'amistat entre persones de diferent sexe; la conversa acaba en discussió, però entre ells neix una cosa molt especial. Són un home i una dona que s'han passat molt de temps intentant esbrinar com continuar sent amics. No obstant això, Harry té una ferma creença: que dues persones de sexe oposat no poden ser simplement amics, la relació sempre acaba al llit o a l'altar.

Viktor Navorski és un immigrant balcànic que, en esclatar la guerra al seu país i quedar anul·lat el passaport, es troba involuntàriament exiliat en un aeroport dels Estats Units.

Irreversible. Perquè el temps ho destrueix tot. Perquè alguns actes són irreparables. Perquè l'home és un animal. Perquè el desig de venjança és un impuls natural. Perquè la majoria dels crims queden sense càstig. Perquè la pèrdua de l'estimat destrueix com un llamp. Perquè l'amor és l'origen de la vida. Perquè tota la història s'escriu amb esperma i sang. Perquè les premonicions no modifiquen el curs dels esdeveniments. Perquè el temps ho revela tot: el millor i el pitjor.

Després de ser enxampat in fraganti en una situació escandalosa uns dies abans de la seva reelecció, el president dels Estats Units decideix inventar-se un conflicte que desviï l'atenció de la premsa del seu afer. Un dels seus consellers es posa en contacte amb un productor de Hollywood per crear una cortina de fum: una guerra a Albània on el president pugui posar fi heroicament davant les càmeres de televisió.

La Bridget Jones està decidida a superar-se a si mateixa alhora que busca l'amor de la seva vida deixant constància de tot això al seu diari personal.

L'Axel és un home heterosexual al qual la xicota fa fora de casa per enganyar-la i acaba anant a viure amb un home gai. L'Axel descobreix els avantatges de viure amb gais, encara que se sentin atrets per ell. Quan la xicota vol que torni, ha de prendre una decisió complicada.

Dues germanes adolescents volen perdre la seva virginitat. La gran aviat coneix un noi italià més gran amb qui poder-ho fer, però la petita té complexos físics i comença a tenir-li enveja.