New York City, 1863. Abans de la ciutat que coneixem avui, plena de riquesa, poder i somnis infinits, New York era un lloc diferent, una ciutat naixent on el desig per una vida millor enfuria la seva gent i generava violència als carrers . Mentre la supervivència del país es debatia a la Guerra Civil, un vast i perillós grup de persones creixia al baix món. Però a la jove i naixent ciutat, arribava el moment de lluitar contra els despietats, contra la intolerància i la por. Havia arribat el moment de l'extraordinari valor dels que van impulsar a la vora de la lluita la llibertat de generacions futures.

És una mirada a l’Anglaterra de Margaret Thatcher des del punt de vista dels immigrants. El guió, de Hanif Kureishi, desmuntava i capgirava tòpics i estereotips.

Emma Woodhouse, una jove rica, atractiva, intel·ligent i presumptuosa, viu amb el seu pare vidu en una petita població. Quan la seva estimada institutriu, amiga i confident, la senyoreta Taylor, decideix casar-se el senyor Weston, la vida de l'Emma es queda buida i sense sentit. Aleshores es planteja una qüestió: com ajudar els altres a portar una vida tan perfecta com la seva.

Any 1970. El certamen de Miss Món se celebra a Londres presentat per Bob Hope, llegenda de la comèdia nord-americana. En aquest moment Miss Món és el programa de televisió més vist al planeta, amb més de 100 milions d'espectadors. En ple directe el recentment creat Moviment d'Alliberament de Dones envaeix l'escenari i interromp la retransmissió afirmant que els concursos de bellesa degraden les dones. Així, de la nit al dia, el Moviment es fa famós... En reprendre's el programa, l'elecció de la guanyadora provoca un nou gran enrenou: no és la favorita sueca, sinó Miss Grenada, la primera dona negra a ser coronada Miss Món. En qüestió d'hores, una audiència global va ser testimoni de l'expulsió del patriarcat de l'escenari i del naixement del nou ideal de bellesa occidental.