Gerard i Jonàs es retroben perquè s'han buscat; en una primera mirada es descobreixen vells còmplices. Per això una cita, una altra, l'hotel, la universitat, les discoteques, la intimitat, els petons, la pell, el retrobament, la fusió, el llit, la regadora... la sensació de romandre contra la distància, contra el temps , els va fusionant novament, com en un ritu perenne obligat a repetir-se, per mantenir la continuïtat dels esdeveniments vitals. La seva història d'amor s'interromp amb l'aparició de Bruno, que es converteix en el nou objecte de desig de Jonàs.