L'Oskar Schindler és un empresari alemany amb molt pocs escrúpols que s'afilia al Partit Nazi per treure profit del nou ordre. Ho aconseguirà a la Polònia recentment envaïda per l'exèrcit nazi, posant en marxa una fàbrica d'articles de cuina, en què s'usarà mà d'obra jueva provinent del ghetto de Cracòvia, la més econòmica possible. En Schindler depèn del seu comptable jueu, l'Itzhak Stern, per portar el negoci, ja que ell no té els coneixements per dirigir una empresa. Però poc a poc, en Schindler canviarà i intentarà ajudar els seus treballadors impedint que els traslladin a camps d'extermini, tot i que per això hagi d'utilitzar la seva fortuna.
Obsessionat amb la recerca d'una idea matemàtica original, el brillant estudiant John Forbes Nash arriba a Princeton per fer els seus estudis de postgrau. És un noi estrany i solitari, que només comprèn el seu company de quart. Per fi, Nash esbossa una revolucionària teoria i aconsegueix una plaça de professor al MIT. Alicia Lardé, una de les alumnes, el deixa fascinat en mostrar-li que les lleis de l'amor estan per sobre de les de les matemàtiques. Gràcies a la seva prodigiosa habilitat per desxifrar codis és reclutat per Parcher William, del departament de Defensa, per ajudar els Estats Units a la Guerra Freda contra la Unió Soviètica.
Durant les tasques de recuperació de les restes del famós Titanic, una dona gran nord-americana es posa en contacte amb l'expedició per acudir a una plataforma flotant instal·lada al Mar del Nord i assistir 'in situ' a la recuperació dels seus records. A través de la seva memòria reviurem els esdeveniments que van marcar el sinistre més famós del segle XX: l'enfonsament del transatlàntic més luxós del món, la màquina més sofisticada del seu temps, considerada «insubmergible», que va sucumbir a les glaçades aigües de l'Atlàntic a l'abril de 1912, emportant-se la vida de mil cinc-centes persones, més de la meitat del passatge. Als recueros de l'anciana hi ha cabuda per a alguna cosa més que la tragèdia, la història d'amor que va viure amb un jove passatger de tercera classe, un pintor aficionat que havia guanyat el passatge en una partida les cartes en una taverna de Southampton.
Després de defensar els drets dels ciutadans africans a Sud-àfrica, Gandhi, considerant que també els hindús són ciutadans de segona classe a la seva pròpia terra, els incita a revoltar-se contra l'Imperi Britànic mitjançant la doctrina de la no-violència.
Sydney és un periodista del The New York Times enviat a Cambodja el 1972 com a corresponsal de guerra. Un cop allà, coneix Dith Pran, un nadiu que li serveix de guia i intèrpret durant la guerra. El 1975, en caure el govern cambodjà, els EUA es retiren del país, i tota la família de Pran emigra a Amèrica del Nord excepte ell, que decideix quedar-se amb el periodista per seguir ajudant-lo. Tots dos viuen refugiats a l'ambaixada francesa, però quan decideixen abandonar Cambodja, l'exèrcit revolucionari prohibeix sortir del país a Pran, que és reclòs en un camp de concentració.
L’Apollo 13 inicia el seu viatge a la lluna l'abril de 1970. Quan la tripulació està a punt d’arribar al seu destí, una explosió en l’espai les fa perdre oxigen, energia i el curs de la nau… Tot es converteix en una situació desesperada per als tres tripulants, especialment quan l’oxigen amenaça d’exhaurir-se. Mentrestant, el món sencer, que a penes un any abans va conèixer la glòria de l’aventura espacial quan l’home va trepitjar la lluna, conté la respiració a l’espera de veure com acaba tan angoixosa espera.
L’Erin és una mare soltera, sense feina i amb molta mala sort. Fins i tot perd un plet contra un metge per un accident de cotxe que havia patit. Desesperada, amenaça el seu advocat perquè li doni feina com a compensació i aconsegueix anar-se mantenint enmig del menyspreu general. Però li canvia la vida quan descobreix que una important companyia de gas i electricitat contamina uns terrenys de forma il·legal. Investiga el tema i obre la possibilitat de denunciar la companyia davant dels tribunals.
Basada en fets reals. Aileen Wuornos és una prostituta que va ser executada el 2002 a l'estat de Florida, després de confessar-se autora de sis assassinats, inclòs un policia. Aileen va declarar que havia matat en defensa pròpia, com a reacció als violents atacs que patia mentre exercia el seu ofici. A punt de la desesperació i del suïcidi, coneix un dia en un bar Selby Wall, una jove lesbiana, que ha estat enviada pels seus pares a viure amb la seva tia per "guarir la seva homosexualitat". Wuornos, víctima d'una tràgica infància plena d'abusos, ràpidament s'enamora de Selby, trobant-hi una raó per viure. Incapaç de trobar una feina digna, Wuornos segueix exercint la prostitució. Quan un dels seus clients la maltracta, ho mata en defensa pròpia, començant així una tràgica cadena d'assassinats. Aquesta és la història d'una assassina, però també una història d'amor entre dues inadaptades.