1919. La Gran Guerra ha acabat. París s'ha convertit en el refugi de l'elit artística: Picasso, Rivera, Stein, Cocteau, Modigliani... Aquesta és la història mai explicada de la rivalitat entre Picasso i Modigliani, marcada per la genialitat, l'arrogància i les passions.
A principis de la dècada de 1960, Dick Cheney, un jove un pèl massa aficionat a la beguda, deixa els estudis a Yale i comença a treballar posant pals elèctrics a Wyoming. Empès per la seva xicota Lynne, que li planteja un ultimàtum, decideix redreçar la seva vida. Durant la presidència de Nixon fa de becari a Washington sota les ordres de Donald Rumsfeld, que l'ajuda a escalar llocs en la jerarquia de la Casa Blanca. Després de perdre la feina durant la presidència de Jimmy Carter, Cheney accepta la proposta de George W. Bush de ser el seu candidat a la vicepresidència, una decisió que li atorgarà el poder de moure els fils de la política exterior i que el convertirà en l'home més poderós del món.
Tercera part de la trilogia de Stone sobre Vietnam. Si a "Platoon" retrata la guerra com a tal ia "Nascut el 4 de Juliol" aprofundeix en les tremendes seqüeles psicològiques sofertes pels soldats que van tornar del front; en aquesta ocasió mostra les repercussions socials de la guerra a través de la història d'un sergent que torna als Estats Units casat amb una vietnamita que té grans dificultats per ser acceptada al nou país.
Anglaterra, segle XVII. Les discrepàncies entre el rei Carles I Estuard (1625-1649), que era catòlic, i el Parlament, dominat pels puritans d'Oliver Cromwell, van desencadenar una guerra civil (1642-1648). La causa immediata va ser la revolta dels catòlics irlandesos després de la matança de l'Ulster de 1641. La guerra va acabar amb la victòria de Cromwell. El 1649 va tenir lloc l'execució de Carles I i l'abolició de la Monarquia, que va ser substituïda per la República (1649-1660). Cromwell va adoptar el títol vitalici de "Lord Protector", va dissoldre el Parlament i va començar a exercir una dictadura personal.
El món de la competició automobilística segons l'autobiografia de Shirley Muldowney, una de les primeres dones que va practicar un esport tan arriscat.