Uns anys abans que comenci la Segona Guerra Mundial, un jove anomenat Guido arriba a una ciutat de la Toscana (Arezzo) amb la intenció d'obrir una llibreria. On coneix a Daura i encara que és la promesa del feixista Ferruccio, es casa amb ella i té un fill. Al esclatar la guerra, els tres són internats en un camp d'extermini, on Guido farà l'impossible per fer creure al seu fill que la terrible situació que estan patint és tan sols un joc.

Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.

Segona Guerra Mundial a Varsòvia durant l'ocupació alemanya. El professor Siletsky, un espia al servei de la Gestapo, està a punt de lliurar una llista amb el nom dels col·laboradors de la Resistència. Joseph Tura, actor polonès intèrpret de Hamlet i espòs de María Tura, també coneguda actriu, intentarà evitar-ho. Amb l'ajuda dels actors de la seva companyia, es farà passar pel cruel coronel Erhardt i per Siletsky per entrar a la caserna general de les SS.

El rei Artús i els seus cavallers reben un encàrrec diví: partir a la recerca del Sant Grial, per a això hauran de lluitar contra enemics molt diversos: malignes cavallers rivals, bèsties sanguinàries (que només són visibles com a dibuix animat), grollers cavallers francesos fortificant un castell a Anglaterra, bruixes, endevins mefistofèlics, Scotland Yard, i fins i tot un conill assassí i carnívor (que mor destruït per una còmica relíquia portada de les Croades: la "Santa Granada de Mà d'Antioquia").

Brian neix a Judea, en un pessebre, i gairebé alhora que Jesucrist. Tres reis mags, confosos per aquest veïnat, creuen que aquest nen és el Messies promès, però molt aviat queda evident que, en realitat, el nounat és senzillament... Brian.

En un estrany i depriment univers futurista on regnen les màquines, una mosca cau dins d'un ordinador i canvia el cognom del guerriller Harry Tuttle (Robert de Niro) pel tranquil pare de família Harry Buttle, que és detingut i assassinat per l'aparell repressor de l'Estat. El tranquil buròcrata Sam Lowry (Jonathan Pryce) és l'encarregat de tornar un taló a la família de la víctima, circumstància que permet conèixer Jill Layton (Kim Greist), la dona dels seus somnis. I, mentre la persegueix, fa amistat amb Harry Tuttle i es converteix en el còmplice.

Fred Madison, un músic de Jazz, rep una sèrie de misterioses cintes de vídeo en què apareix amb la seva dona Renée dins de casa seva. A l'última, que Fred veu tot sol, al costat d'ell apareix la seva dona morta.

En Jack és un locutor sarcàstic que provoca que un oient faci una matança en un restaurant. Deprimit, es vol suïcidar, però li ho impedeix un rodamón. Ajudant aquest sense sostre veurà una oportunitat per redimir-se.

Stanley Ipkiss troba una misteriosa màscara de fusta que resulta estar habitada per Loki, el déu noruec de la bogeria. Quan Stanley se la posa es converteix en un descontrolat superheroi de color verd.

M.A.S.H. narra les aventures de dos cirurgians de l'exèrcit destinats a una unitat mòbil mèdica a Corea durant la guerra. Tant ells com el seu equip d'infermeres es prenen la feina molt de debò però, en el seu temps lliure, les bromes constants i la ironia fan més suportable la situació.

El dia del seu tercer aniversari és una data determinant a la vida d'Oskar. No només és el dia que pren la decisió de deixar de créixer, sinó que rep el seu primer tambor de llauna, objecte que haurà de convertir-se en company inseparable per a la resta dels seus dies... Basada en la novel·la més famosa de l'escriptor i premi Nobel de literatura Günter Grass.

Charles és un home solter que en un casament coneix a la Carrie, de qui s'enamora a primera vista. Tot i passar la nit junts, no es tornen a veure fins al següent casament.

Uns platets voladors procedents de Mart es troben sobre totes les capitals del món, i tota la humanitat conté la respiració esperant veure quines són les seves intencions. Entre ells està el president dels Estats Units, l'assessor científic del qual li assegura que seran absolutament pacífics. No obstant això els seus assessors militars li aconsellen que anihili als marcians abans que sigui massa tard.