Ben Thomas és un inspector d'Hisenda que comença a contactar amb determinades persones amb l'aparent intenció d'ajudar, a tots de diferents maneres, sense que sapiguem bé ni les seves raons ni els seus objectius. Aparentment Ben té un pla, però quan coneix a una d'aquestes persones, l'atractiva Emily, comença a sentir alguna cosa per ella, complicant els seus misteriosos plans.
Alemanya, 1944. Una unitat d'assalt britànica encapçalada pel comandant Smith rep la missió de rescatar un general nord-americà capturat pels nazis abans que reveli els plans per al proper desembarcament dels aliats al front occidental. Per alliberar el presoner hauran d'infiltrar-se a l'inexpugnable Castell de les Àguiles, el quarter general dels serveis secrets alemanys al sud de Baviera. El comandant Smith descobrirà en el transcurs de l'operació que un misteriós agent doble treballa per impedir l'èxit de la missió.
Segle XVIII. Els grans imperis colonialistes, Espanya i Portugal, es disputen el domini d'Amèrica del Sud. El pare Gabriel dirigeix una missió al capdamunt de les muntanyes del Brasil, on els nadius són evangelitzats i porten una vida pacífica. Fins allà arriba Mendoza, un mercader penedit, a la recerca de redempció que, fascinat per la tasca del pare Gabriel, s'ordena capellà. La pressió duta a terme per Portugal obliga l'Església a cedir les terres on hi hagi la missió. El pare Gabriel i Mendoza, encara que per camins molt diferents, faran el que és impossible per defensar l'obra i evitar que els nadius siguin esclavitzats.
La bogeria del rei George (o Les bogeries del rei George, segons algunes traduccions) és una pel·lícula de 1994 dirigida per Nicholas Hytner i adaptada per Alan Bennett a partir de la seva pròpia obra de teatre, La bogeria del rei Jorge. Explica la història del deteriorament en la salut mental del rei George III i el deteriorament en la relació amb el seu fill, el Príncep de Gal·les, i concentra la seva atenció en el període al voltant de la crisi de la Regència del 1788. La medicina moderna ha suggerit que els símptomes del rei eren símptomes de porfíria.
Basada en l'obra de Brian Burrough "Public Enemies: America's Greatest Crime Wave and the Birth of the FBI, 1933-43". Narra la història de Melvin Purvis (Christian Bale), l'agent de l'FBI que als anys trenta va dirigir la recerca del llegendari atracador de bancs John Dillinger (Johnny Depp) i la seva banda.
En el període de creativitat més gran de la seva carrera, l'escriptor Oscar Wilde encadena un èxit rere l'altre. Brillant, genial i extravagant, considerat "primer home modern", té l'alta societat londinenca als seus peus. Feliçment casat i amb dos fills, la seva vida personal trontolla des del moment que assumeix la seva homosexualitat. La turbulenta relació amb Lord Alfred Douglas i l'escandalós judici que l'acompanya farà que la mateixa societat que el va encimbellar se li giri abruptament en contra. Wilde s'enfrontarà als tabús i la hipocresia en una època en què ser diferent es considerava un delicte.
El 1943, un petit grup de paracaigudistes alemanys prepara un pla molt arriscat: el segrest de Winston Churchill. El coronel Rald descobreix, gràcies als seus agents, que Churchill pensa passar dos dies en un poble mig desert de Norfolk. El convencen que el segrest és possible i demana la col·laboració del coronel Steiner, a qui acaben d'ajornar l'execució a què havia estat condemnat, i de Liam Devlin, un delinqüent irlandès. Devlin prepara l'arribada nocturna de Steiner i el seu grup, una feina que se li complica a causa de la seva relació amb Molly Prior. Tot sembla anar bé fins que els alemanys es troben en perill per culpa d'un incident imprevisible. Els membres del comando no vacil·laran a sacrificar-se perquè el pla continuï endavant.
Un nen queda cec, sord i mut com a conseqüència del trauma sofert en contemplar l'assassinat del seu pare a mans de l'amant de la seva mare. Amb el pas del temps es converteix en estrella mundial del pinball.
Nova York a la boja dècada de 1920. Allà hi viu un jove, excèntric i misteriós milionari, l'única preocupació evident del qual consisteix a organitzar brillants i fastuoses festes. Adaptació cinematogràfica de la famosa novel·la homònima de F. Scott Fitzgerald, realitzada en un moment en què estava en auge l'anomenada moda 'retro'. Dirigida per un creador d'atmosferes com era Jack Clayton ("El carnaval de les tenebres"), la pel·lícula va tenir una bona rebuda per part del públic, sobretot per estar protagonitzada per dues estrelles com eren Robert Redford i Mia Farrow.