Forrest Gump és un noi amb deficiències mentals no gaire profundes i amb alguna incapacitat motora que, malgrat tot, esdevindrà, entre altres coses, un heroi durant la Guerra del Vietnam. La seva persistència i bondat el portaran a aconseguir una gran fortuna, ser objecte del clam popular i a fer-se amb les més altes esferes socials i polítiques del país. Sempre sense oblidar Jenny, el seu gran amor des que era petit.

El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.

Després d'haver-se apropiat de 400.000 dòlars que no li pertanyen, Marion Crane agafa el cotxe i fuig carretera enllà amb els diners. En fer-se de nit, troba el Motel Bats, un tenebrós motel on decideix passar la nit. Marion n'és l'única inquilina, i mentre és a la dutxa, una ombra estranya irromp a l'habitació i la cus a punyalades.

Basada en fets reals, explica la història del creixement del crim organitzat als suburbis de la ciutat de Rio de Janeiro, des de finals dels anys seixanta fins al començament dels vuitanta, quan el tràfic de drogues i la violència van imposar la seva llei entre la misèria de les faveles. “Buscapé” té 11 anys i és només un nen més a Ciutat de Déu, un suburbi de Rio de Janeiro. Tímid i delicat, observa els nens durs del seu barri, els robatoris, les baralles, els enfrontaments diaris amb la policia. Ja sap què vol ser si aconsegueix sobreviure: fotògraf. “Dadinho”, un nen de la seva mateixa edat, es trasllada al barri. Somia ser el criminal més perillós de Rio de Janeiro i comença el seu aprenentatge fent encàrrecs per als delinqüents locals. Dues vides paral·leles a Ciutat de Déu.

Dave Kujan (Chazz Palminteri), un agent especial que treballa per al servei de duanes dels EUA, està investigant les conseqüències d'un incendi a bord d'un vaixell al port de Sant Pere de Los Angeles, amb un balanç de 27 víctimes mortals. totes aparentment assassinades-. L'única font d'informació de Kujan és Roger Kint (Kevin Spacey), un estafador esguerrat que va sobreviure a l'incendi. A comissaria, Kint explica que tot va començar fa 6 setmanes a Nova York, quan 5 delinqüents, 5 "sospitosos habituals", van ser detinguts per a una roda de reconeixement referent al robatori d'un camió...

Adaptació de la novel·la homònima de Harper Lee. En l'època de la Gran Depressió, en una població del sud, Atticus Finch és un advocat que defensa un home negre acusat d'haver violat una dona blanca.

Any 1975. Jimmy, Dave i Sean són tres nens que passen la seva infantesa jugant als carrers d'un barri conflictiu de Boston. Un dia, uns homes en un cotxe s'emporten Dave, que patirà abusos sexuals durant uns quants dies. Aquest fet marcarà el futur dels nois. Vint-i-cinc anys més tard, els tres amics es retroben a causa d'una tragèdia: la filla adolescent de Jimmy ha estat assassinada. Sean és policia i investiga el cas. Dave, perseguit encara pel trauma infantil sofert, resultarà ser el principal sospitós del crim.

Comença la temporada d'estiu a l'illa d'Amity i, com cada any, els seus habitants s'afanyen per poder rebre l'allau de turistes. Quan en Brody, el nou cap de policia de l'illa, troba el cadàver horriblement mutilat d'una jove desapareguda, tracta d'impedir que la platja s'obri al públic fins que es determini la naturalesa de l'atac. L'alcalde, per por als efectes negatius sobre el turisme, es nega a prendre precaucions i a difondre la notícia. La renovació dels atacs escampa el terror entre la població i les autoritats recorren als experts: el jove oceanògraf Matt Hooper i en Quint, un veterà llop de mar.

Un grup de 20 homes es presenten com a voluntaris per participar en un experiment científic promogut per l’exèrcit. Cadascú rebrà 4.000 marcs per exercir durant catorze dies les funcions de zeladors o presoners a una presó simulada, seguint diverses regles predeterminades que exclouen l'ús de la violència i supervisats per un equip d'investigadors. Entre els voluntaris hi ha un periodista infiltrat a la recerca d'un bon reportatge. Aviat es generen els primers conflictes i ràpidament es perd el control dels esdeveniments, posant en perill la integritat i la seguretat dels presos.

A San Francisco, un estrany personatge anomenat Louis de Pointe du Lac decideix explicar-li la seva vida a en Daniel Malloy, un jove i ambiciós periodista a la recerca de la història de la seva vida. Li parla de com, després de perdre traumàticament la seva esposa i filla, fa més de dos-cents anys, va conèixer en Lestat de Lioncourt, un vampir del sud dels Estats Units, que el va convertir en un dels seus. I de com va intentar introduir-lo en la seva vida cruel i amoral.

Novembre de 1959. L'escriptor nord-americà Truman Capote s'assabenta pels diaris de l'esfereïdor assassinat d'una família de grangers a un petit poblet de Kansas. Acompanyat per la també escriptora Harper Lee, decideix traslladar-s'hi per escriure sobre les conseqüències que ha tingut el crim sobre aquesta petita comunitat. La detenció dels assassins permet que Capote els entrevisti a la presó. Malgrat els seus esforços per mantenir-se al marge, no pot evitar involucrar-se afectivament amb un d'ells, Perry Smith, amb qui comparteix una infància difícil. L'escriptor es debatrà entre aquesta amistat i la seva obsessió per esbrinar la veritat i acabar el llibre.

Després de ser enxampat in fraganti en una situació escandalosa uns dies abans de la seva reelecció, el president dels Estats Units decideix inventar-se un conflicte que desviï l'atenció de la premsa del seu afer. Un dels seus consellers es posa en contacte amb un productor de Hollywood per crear una cortina de fum: una guerra a Albània on el president pugui posar fi heroicament davant les càmeres de televisió.