En Claude s'acomiada de la família i del ranxo d'Oklahoma on ha viscut tota la vida per complir el que creu que és el seu deure amb la pàtria. Com altres joves nord-americans, ha decidit allistar-se. Ben aviat haurà de passar una revisió al centre de reclutament i incorporar-se a files per lluitar al Vietnam. Mentre passeja per Central Park, topa amb una colla de joves amb cabells llargs i roba de colors extremats, partidaris de la pau, la llibertat sexual i l'ús de les drogues. L'amistat amb ells farà que visqui noves experiències i es replantegi la seva visió del món.

Una nit de Nadal, en un orfenat, un nadó gateja dins el sac de regals de Santa Claus i acaba al taller d'aquest al Pol Nord. Encara que allí és adoptat i educat com un elf, en créixer, es fa tres vegades més gran que els habitants de la regió. Sembla clar que mai no encaixarà en el món dels elfs; el que necessita és trobar la seva veritable família. Amb aquesta intenció viatja a Nova York, on descobrirà que la vida no consisteix només a patinar i menjar dolços; així que torna a sentir-se una altra vegada fora lloc. Aconsegueix, no obstant, trobar el seu pare, Walter (James Caan), un editor de llibres infantils addicte a la feina i als diners que figura a la llista negra de Santa Claus. Buddy també troba una nova mare (Mary Steenburgen) i descobreix que el seu germanastre de deu anys (Daniel Tay) no creu en els elfs ni a Santa Claus ni per Nadal. En realitat tothom sembla haver oblidat el veritable significat del Nadal.

Un mestre del mig oest nord-americà es qüestiona la seva sexualitat quan un exalumne fa un comentari sobre ell als premis de l'Acadèmia.