Un home es passeja enmig del desert sense saber qui és. El seu germà el troba, i l'ajuda a refer la vida que portava abans d'abandonar la seva dona i el seu fill de quatre anys. A mesura que recupera la memòria, li fa posar-se en contacte amb persones del seu passat.

Una noia que aspira a convertir-se en actriu i triomfar als escenaris se les enginya per introduir-se en un grup d'actors de teatre i fer-se amiga i confident d'una famosa i veterana actriu. El desig d'actuar i la gelosia la consumeixen fins al punt de trair els companys en la seva escalada cap a l'èxit. Ella afalaga, atrau, sedueix, però també trepitja tot el que es creua en el seu camí: escriptors, directors, productors. Només un intel·ligent crític teatral endevina el que s'amaga després de la seva dolça aparença, només ell és capaç de veure Eva al nu.

Després d'una apocalíptica guerra nuclear, el món ha quedat devastat. Un grup de científics del bàndol vencedor arriba a la conclusió que l'única manera de salvar a la humanitat és recorrent als viatges a través del temps: o bé manar a una persona al passat per demanar ajuda, o al futur per buscar una solució a la situació present. És triat per fer el viatge a través del temps un presidiari. Història experimental sobre el poder de la memòria, explicada exclusivament a través de fotos fixes, en la qual un home mira de reconstruir el record de la seva estimada, en temps de la Tercera Guerra Mundial.

Isaac Davis, de 42 anys, guionista de televisió, està fart de la superficialitat del mitjà i renuncia a la seva feina per dedicar-se a escriure un llibre sobre Manhattan. Després que la seva segona dona, Jill, l'ha abandonat per una altra dona, Isaac es troba involucrat en un afer sentimental amb Tracy, una adolescent de 17 anys, cosa que li fa sentir remordiments. D'altra banda, l'atrau cada cop més Mary, una pseudointel·lectual que manté relacions amb Yale, un professor d'universitat que és el millor amic d'Isaac.

Els Hoover són una família desestructurada: l'avi esnifa cocaïna i diu paraulotes, el pare fa cursos sobre l'èxit amb estrepitós fracàs, la mare no dóna l'abast, l'oncle es recupera d'un suïcidi frustrat en ser abandonat pel seu xicot, el fill adolescent llegeix Nietzche i es nega a parlar, i la filla petita, l'Olive, una nena amb ulleres i lleugerament grassoneta, vol participar en concursos de bellesa. Quan un cop de sort porta l'Olive a ser convidada a participar al molt competitiu concurs de 'Petita Miss Sunshine' a Califòrnia, tota la família Hoover es reuneix per anar amb ella. S'apilen en la seva oxidada furgoneta Volkwagen i es dirigeixen cap a l'oest en un tragicòmic periple de tres dies, ple de boges sorpreses que els porta al gran debut de l'Olive, el qual canviarà a aquesta família d'inadaptats d'una forma que mai haguessin imaginat.

1851. L'Ada és una dona muda des dels sis anys que només es comunica a través de la música i de la seva filla, Flora. Un matrimoni concertat l’obliga a deixar la seva Escòcia natal acompanyada de la filla i el piano. El seu destí és Nova Zelanda, on l’espera l'Stewart, un granger amb qui no té res en comú. El seu patiment augmenta quan el seu marit ven el piano all seu veí George. Però l'Ada aconseguirà continuar tocant a canvi de fer classes en George.

Després de descobrir que la seva estimada matriarca pateix un càncer de pulmó terminal, la seva família decideix que ella no ho sàpiga, i convoquen una reunió familiar a la Xina on s'espera que hi acudeixin tots els membres que l'han conegut al llarg de la seva vida. Encara que els pares de Billi, que viuen a Nova York, es neguen a participar en allò que per a ells és una farsa, la seva jove i tossuda filla posa rumb a la Xina per poder acomiadar-se de la seva àvia i, de passada, tornar a forjar els vincles perduts amb la família a causa de la distància.

Adaptació de diversos relats de l'escriptor nord-americà Raymond Carver (1939-1988). Retrat de la vida quotidiana d'un grup molt heterogeni de persones que viuen a Los Angeles i intenten afrontar com poden les dificultats de la seva vida laboral i personal, gent que es creua indiferent ignorant els drames aliens. Tot i això, enmig de tanta quotidianitat, batega la presència del terror.