Acusat de l'assassinat de la seva dona, Andrew Dufresne, després de ser condemnat a cadena perpètua, és enviat a la presó de Shawshank. Amb el pas dels anys aconseguirà guanyar-se la confiança del director del centre i el respecte dels seus companys de presó, especialment del cap de la màfia dels suborns.
El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
El FBI cerca a un assassí en sèrie, dit Buffalo Bill, que mata a les seves víctimes, totes elles adolescents, després de preparar-les minuciosament i arrencar-los la pell. Per poder atrapar-lo contacten amb Clarice Starling, una brillant llicenciada universitària, experta en conductes psicòpates, que aspira a formar part del FBI. Seguint les instruccions del seu cap, Jack Crawford, Clarice visita la presó d'alta seguretat on el govern manté tancat a Hanibal Lecter, antic psicoanalista i assassí, dotat d'una intel·ligència superior a la normal. La seva missió serà intentar treure-li informació sobre els patrons de conducta de "Buffalo Bill".
Viena, principis del segle XIX. En plena decadència i assetjat pel penediment, l'antic compositor imperial Antonio Salieri es culpa a si mateix de la mort de Mozart i intenta suïcidar-se. Internat en un manicomi, rep la visita d'un capellà que li proposa la confessió per confortar la seva ànima. Llavors repassa la seva vida i la tortuosa relació amb Mozart, des d'una admiració que barreja amb reprovació moral i odi. Salieri, que basa el seu èxit en la disciplina i el sacrifici, contempla impotent com Mozart crea obres d'una bellesa que mai no podrà assolir. Enfurismat per la pèrdua de protagonisme, farà mans i mànigues per enfonsar la carrera d'en Mozart.
El 1987, a Minnesota, Jerry, un venedor de cotxes, té greus dificultats econòmiques. Necessita tan desesperadament els diners que encarrega a dos sicaris que segrestin la seva dona. Jerry pretén cobrar el rescat a l'acabalat pare d'ella, i després pagar els raptors i saldar els deutes amb la resta de diners. Però el pla es complica quan els sicaris maten un policia i dos transeünts.
Any 1975. Jimmy, Dave i Sean són tres nens que passen la seva infantesa jugant als carrers d'un barri conflictiu de Boston. Un dia, uns homes en un cotxe s'emporten Dave, que patirà abusos sexuals durant uns quants dies. Aquest fet marcarà el futur dels nois. Vint-i-cinc anys més tard, els tres amics es retroben a causa d'una tragèdia: la filla adolescent de Jimmy ha estat assassinada. Sean és policia i investiga el cas. Dave, perseguit encara pel trauma infantil sofert, resultarà ser el principal sospitós del crim.
La pel·lícula consta de nou trames paral·leles que tenen lloc a la Vall de San Fernando, a Los Angeles: un nen prodigi, el presentador d'un concurs de televisió, un exnen prodigi, un moribund, el seu fill perdut, la dona i el infermer del moribund. Són històries aparentment independents, però que guarden entre si una relació estranya. Magnolia és el retrat de la vida americana vist a través d'una sèrie de vinyetes còmiques i commovedores.
La mort imminent de l'ancià patriarca d'una acomodada família del Sud desencadena terribles tensions entre els seus hereus. Un dels seus fills, Brick, indecís i apàtic, es refugia a l'alcohol i es mostra completament indiferent davant la situació, però Maggie, la seva dona, no està disposada a contemplar impassible la seva destrucció. L'altre, Gooper, com la seva dona, és ambiciós i oportunista.
Atormentat per haver vist morir els seus pares davant seu, Bruce Wayne s'enfunda cada nit al vestit de Batman, adopta la terrorífica forma d'una ratapinyada i solca les teulades de Gotham City combatent el crim i mantenint a ratlla la corrupció de la seva ciutat. Però aquesta vegada Batman s'haurà d'enfrontar al seu més terrible enemic, El Joker, que pretén sotmetre tota la ciutat sota els desitjos de la seva ment pertorbada.
Paul Javal, un dramaturg francès, accepta reescriure algunes escenes per a "L'Odissea", una pel·lícula que es rodarà a Capri sota la direcció del reconegut director alemany Fritz Lang. En una primera trobada amb el productor nord-americà, l'arrogant Prokosch, l'escriptor deixa que la seva dona, la bella Camille, se'n vagi al cotxe amb el productor a la finca d'aquest. Aquest fet donarà peu a un greu malentès entre el Javal i la seva dona, que creu que l'ha ofert com a moneda de canvi per obtenir un millor sou. Com a conseqüència d'aquesta situació, l'escriptor es veurà immers en una dolorosa crisi matrimonial.
Will Dormer, un veterà detectiu de Los Angeles, viatja a un petit poble d'Alaska amb el seu company Hap per investigar l'assassinat d'una noia de 17 anys. A Los Angeles queda pendent un obscur assumpte que els incumbeix a tots dos. Un cop a Alaska, entren en contacte amb el principal sospitós, Walter Finch, un novel·lista ermità.
Sarah Morton és una escriptora anglesa de novel·la policíaca de gran èxit que viatja a casa del seu editor, a França, per descansar, escriure i superar el bloqueig creatiu i emocional que travessa. Però una nit la seva solitud es veu interrompuda per Julie, la filla francesa del seu editor, que es presenta a casa i trunca la tranquil·litat de la novel·lista.