Al sud dels Estats Units, en plena Depressió, Paul Edgecomb és un vigilant penitenciari a càrrec de la Milla Verda, un passadís que separa les cel·les dels reclusos condemnats a la cadira elèctrica. Esperant la seva execució hi ha John Coffey, un gegantí negre acusat d'assassinar brutalment dues germanes de nou anys. Després d'una personalitat ingènua, Coffey amaga un do sobrenatural prodigiós. A mesura que transcorre la història, Paul Edgecomb aprèn que els miracles passen... fins i tot als llocs més insospitats.
El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
Hong Kong, 1962. Un home i una dona, ambdós casats, queden sovint, ja que les seves respectives parelles viatgen molt per qüestions de feina. Un dia han de fer front a uns fets extremadament dolorosos.
A Illinois, el 1936, dos lladres donen un cop a un home de confiança d'un gàngster i s'embutxaquen un munt de diners. El gàngster decideix venjar-se i mata un dels que van donar el cop, mentre que l'altre aconsegueix escapar-se i entra en contacte amb un excompinx. Tots dos decideixen intentar una gran estafa que farà tremolar les finances del cap de la màfia.
Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.
París, al voltant de 1900. El món ha estat conquerit per la revolució de Bohèmia. Satine, l'estrella més rutilant del Moulin Rouge, enlluerna tota la ciutat amb els seus balls plens de sensualitat i la seva enorme bellesa. Atrapada entre l'amor de Christian, un jove escriptor, i l'obsessió del duc, lluita per fer realitat el seu somni de convertir-se en actriu. Però, en un món on val tot excepte enamorar-se, res no és fàcil.
Un playboy elegant i una bella cantant d'un club nocturn es coneixen a bord d'un luxós transatlàntic i sorgeix entre ells un apassionat romanç. Tot i que tots dos estan compromesos (ella és l'amant d'un magnat i ell es casarà amb una hereva rica), estableixen un pacte abans d'abandonar el vaixell: trobar-se a l'Empire State Building en un termini de sis mesos si segueixen sentint el mateix l'un per l'altre.
Amèrica, anys vint. El Cotton Club és el night club de jazz més famós de Harlem (Nova York). La seva història és la història de la gent que freqüenta el local: Dixie Dwyer (Richard Gere), un atractiu trompetista que busca l'èxit i la sort del qual canvia radicalment quan salva la vida del gàngster Dutch Schultz; Sandman Williams (Gregory Hines), un brillant ballarí negre que somia convertir-se en estrella, o Vera Cicero (Diane Lane), la núvia de Dutch Schultz, una jove bella i ambiciosa la vida de la qual corre perill a causa de la passió prohibida que sent per Dixie .
Amelia Earhart va ser una llegendària aviadora nord-americana que va desaparèixer el 1937 mentre sobrevolava l'Oceà Pacífic quan intentava fer la volta al món. El gran amor de Amèlia va ser el pare de l'escriptor Gore Vidal (McGregor).
Una adolescent passa uns dies de vacances a la platja amb els seus pares, que l’únic que fan és beure, dormir i discutir. Una nit, avorrida de la situació, se’n va amb el seu germà a una discoteca i comença a flirtejar amb homes madurs, prenent consciència de la fascinació que genera el seu cos. Un relat àcid i desencantat d’iniciació sexual femenina.
Una dona s’intenta suïcidar en una discoteca gai, però un home li salva la vida. Més tard, la dona li fa una proposició remunerada: que durant quatre nits, l’home —que és homosexual— vagi a casa seva per observar-la en els seus moments més íntims. Un film gairebé de cambra que tracta la misogínia i l’addicció sexual.