Henry Hill és un xicot de Brooklyn, mig irlandès, mig sicilià, a qui els seus veïns mafiosos decideixen "adoptar" de jovenet perquè es criï com un membre més de la "família". La relació de Henry amb Jimmy Conway, un dels dirigents més respectats de la màfia, permet veure la vida interna d'aquesta societat especial: les amistats, els idil·lis, les bromes macabres i com es despatxen els 'negocis'. En el llenguatge dels mafiosos, entre ells s'anomenen "els nostres" i Henry segueix el camí per ser-ne un.
Una noia que aspira a convertir-se en actriu i triomfar als escenaris se les enginya per introduir-se en un grup d'actors de teatre i fer-se amiga i confident d'una famosa i veterana actriu. El desig d'actuar i la gelosia la consumeixen fins al punt de trair els companys en la seva escalada cap a l'èxit. Ella afalaga, atrau, sedueix, però també trepitja tot el que es creua en el seu camí: escriptors, directors, productors. Només un intel·ligent crític teatral endevina el que s'amaga després de la seva dolça aparença, només ell és capaç de veure Eva al nu.
El 1948, tres anys després del final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), quatre jutges, còmplices de la política nazi d'esterilització i neteja ètnica, seran jutjats a Nuremberg. Sobre Dan Haywood (Spencer Tracy), un jutge nord-americà retirat, recau la important responsabilitat de presidir aquest judici contra els crims de guerra nazis.
Guerra dels Cent Anys (segles XIV i XV). El 1431, Joana d'Arc, després d'haver conduït les tropes franceses a la victòria, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la missió de salvar França, però és processada i condemnada a morir a la foguera.
L'ex-boxejador Terry Malloy podria haver estat un aspirant seriós al títol, però es veu obligat a guanyar-se la vida treballant per a Johnny Friendly, el cap de la conflictiva banda de gàngsters de la ciutat. Quan dos dels matons de Friendly assassinen brutalment un home, Terry comença a sentir-se culpable amb la vida que porta, iniciant una perillosa lluita per enderrocar l'imperi de l'hampa.
Inspirada en fets reals, aquesta pel·lícula té lloc a Ruanda als anys noranta, quan més d'un milió de tutsis van ser assassinats en un genocidi que va passar desapercebut per la resta del món. El propietari de l'hotel, Paul Rusesabagina, allotja més de mil refugiats al seu hotel per intentar-los salvar la vida.
A Slevin la vida no li va bé. Han declarat la seva casa en ruïna i ha enxampat la seva xicota al llit amb un altre. Desesperat, marxa de Los Angeles i se'n va a Nova York una temporada, a casa d'un amic. Allà arribarà el seu veritable malson, ja que es veurà involucrat en el món de la màfia.
Adaptació cinematogràfica de la novel·la "Profesor Unrath" de Heinrich Mann. Narra la tragèdia de un sever professor que una nit va a "L'Ángel Blau", un cabaret de mala fama, para endur-se d'allí als seus alumnes, que van al local seduïts pels encants de la cantant Lola-Lola (Dietrich). No obstant, el professor Rath, un solter de 50 anys, acaba caient a les xarxes de la cabaretera. A partir de llavors, la seva vida serà un descens als inferns de la humiliació i de la degradació moral.
En Sam és assassinat en presència de la seva xicota, la Molly, en un atracament a la sortida del teatre. En el moment de la mort, la seva ànima se separa del cos i, convertit en un ésser incorpori, vaga pel món sense que els vius se n'assabentin amb la finalitat de protegir la Molly d'un perill imminent que encara ignora. Com que les circumstàncies de la seva mort tampoc no són gaire clares, amb l'ajut de l'Oda Mae, una mèdium estafadora que desconeix les pròpies aptituds, provarà de descobrir la veritat.
L'estat emocional del Dr. Powell està sent desafiat per un dels seus pacients al pavelló de psiquiatria; Prot, qui reclama ser d'un altre planeta, ha anunciat la seva partida de la terra, i la resta dels pacients s'apunten també per anar amb ell. Aquesta situació deixa al Dr. Powell preguntant-se sobre les seves pròpies habilitats per distingir la realitat de la fantasia.
Era escriptor i pensava que escrivia sobre el futur, però realment escrivia sobre el passat. En la seva novel·la, un misteriós tren sortia de tant en tant cap a l’any 2046. Tots els que anaven en ell tenien la mateixa intenció: recuperar la seva memòria perduda. Es deia que en el 2046 res canviaria. Ningú sabia del cert si era veritat, perquè cap dels que van anar va tornar mai. Excepte un... Va estar allí. Va elegir marxar. Volia canviar.
Una de les primeres grans obres mestres del documental, rodada pel pioner Robert Flaherty, que havia fet expedicions per l’Àrtida des del 1910. És un retrat d’una força i bellesa extraordinàries sobre el poble inuit i la seva cultura, i també sobre la relació de l’home amb la natura.
El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, Jake Geismar (George Clooney), un corresponsal de guerra nord-americà, torna a Berlín per informar sobre la Conferència de Postdam, que reunirà Truman, Churchill i Stalin. Alhora, es veu embolicat en un turbulent assumpte per intentar ajudar Lena Brandt (Cate Blanchett), una antiga amant, el marit de la qual és buscat tant pels americans com pels russos.
La bella Carly Norris es trasllada a viure a un apartament de Nova York. Allí s'han succeït diversos accidents misteriosos i mortals. Entre els veïns de Carly hi ha Zeke, un atractiu solter, i Jack, escriptor de supervendes sobre crims reals que viu obsessionat amb les faldilles i els incidents esdevinguts a l'edifici.