Acusat de l'assassinat de la seva dona, Andrew Dufresne, després de ser condemnat a cadena perpètua, és enviat a la presó de Shawshank. Amb el pas dels anys aconseguirà guanyar-se la confiança del director del centre i el respecte dels seus companys de presó, especialment del cap de la màfia dels suborns.

Un jove sense il·lusions lluita contra el seu insomni, conseqüència potser del seu tedi per la seva vida gris i rutinària. En un viatge amb avió coneix Tyler Durden, un carismàtic venedor de sabó que sosté una filosofia molt particular: el perfeccionisme és cosa de gent feble; en canvi, l'autodestrucció és l'única cosa que fa que realment la vida valgui la pena. Tots dos decideixen llavors formar un club secret de lluita on descarregar les seves frustracions i la seva ira que tindrà un èxit aclaparador.

El FBI cerca a un assassí en sèrie, dit Buffalo Bill, que mata a les seves víctimes, totes elles adolescents, després de preparar-les minuciosament i arrencar-los la pell. Per poder atrapar-lo contacten amb Clarice Starling, una brillant llicenciada universitària, experta en conductes psicòpates, que aspira a formar part del FBI. Seguint les instruccions del seu cap, Jack Crawford, Clarice visita la presó d'alta seguretat on el govern manté tancat a Hanibal Lecter, antic psicoanalista i assassí, dotat d'una intel·ligència superior a la normal. La seva missió serà intentar treure-li informació sobre els patrons de conducta de "Buffalo Bill".

Un grup de reclutes es prepara a Parish Island, centre d´entrenament de la marina Nord-americana. Allà hi ha el sergent Hartmann, dur i implacable, que té com a única missió a la vida endurir el cos i l'ànima dels principiants, perquè puguin defensar-se de l'enemic. Però no tots els joves suporten igual els seus mètodes...

Adaptació de la novel·la homònima de Harper Lee. En l'època de la Gran Depressió, en una població del sud, Atticus Finch és un advocat que defensa un home negre acusat d'haver violat una dona blanca.

Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.

Berlín, abril del 1945. Una nació està a punt d'enfonsar-se. Als carrers de la capital alemanya s'hi lliura una batalla acarnissada. Les tropes soviètiques avancen ràpidament i ja tenen la ciutat pràcticament assetjada. Hitler s'ha atrinxerat al seu búnquer amb el seu cercle de confiança. Entre aquestes persones hi ha Traudl Junge, la secretària personal del Führer. Tot i que Berlín ja no pot resistir més, Hitler es nega a abandonar la ciutat, i tampoc vol negociar la capitulació amb les potències aliades. Ha perdut la noció de la realitat i continua pensant que pot guanyar la guerra. Quan per fi s'adona que no li queda cap sortida, prepara el seu últim comiat al costat de la seva dona, Eva Braun.

Història d'una família de grangers d'Oklahoma, a la dècada dels 30 que després del crack del 29 són expulsats de la seva terra i han d'emigrar a Califòrnia. Realitzen un dur viatge en un vell Ford, passant per diverses vicissituds en el que creien molt erròniament que era el paradís

La missió Solaris ha establert la seva base en un planeta que sembla albergar algun tipus d'intel·ligència. Un científic viatja fins allà per substituir un altre que ha desaparegut. Després de les seves investigacions, descobreix una realitat alternativa de la qual li serà molt difícil fugir.

Al voltant de 1860, en vigílies de la Guerra de Secessió ia punt d'acabar el període de colonització de l'Oest (1785-1890), el tinent John J. Dunbar es dirigeix ​​a un llunyà lloc fronterer que ha estat abandonat pels soldats. La seva solitud l'impulsa a entrar en contacte amb els indis sioux i, gràcies a això, coneix 'En peu amb el puny enlaire', una dona blanca que va ser adoptada per la tribu quan era nena. De mica en mica, entre Dunbar i els sioux s'estableix una relació de respecte i admiració mutus.

Sydney és un periodista del The New York Times enviat a Cambodja el 1972 com a corresponsal de guerra. Un cop allà, coneix Dith Pran, un nadiu que li serveix de guia i intèrpret durant la guerra. El 1975, en caure el govern cambodjà, els EUA es retiren del país, i tota la família de Pran emigra a Amèrica del Nord excepte ell, que decideix quedar-se amb el periodista per seguir ajudant-lo. Tots dos viuen refugiats a l'ambaixada francesa, però quan decideixen abandonar Cambodja, l'exèrcit revolucionari prohibeix sortir del país a Pran, que és reclòs en un camp de concentració.

Un grup de 20 homes es presenten com a voluntaris per participar en un experiment científic promogut per l’exèrcit. Cadascú rebrà 4.000 marcs per exercir durant catorze dies les funcions de zeladors o presoners a una presó simulada, seguint diverses regles predeterminades que exclouen l'ús de la violència i supervisats per un equip d'investigadors. Entre els voluntaris hi ha un periodista infiltrat a la recerca d'un bon reportatge. Aviat es generen els primers conflictes i ràpidament es perd el control dels esdeveniments, posant en perill la integritat i la seguretat dels presos.

A San Francisco, un estrany personatge anomenat Louis de Pointe du Lac decideix explicar-li la seva vida a en Daniel Malloy, un jove i ambiciós periodista a la recerca de la història de la seva vida. Li parla de com, després de perdre traumàticament la seva esposa i filla, fa més de dos-cents anys, va conèixer en Lestat de Lioncourt, un vampir del sud dels Estats Units, que el va convertir en un dels seus. I de com va intentar introduir-lo en la seva vida cruel i amoral.

Les Hores és una tragèdia malenconiós, basada en el llibre de Virginia Woolf "Mrs. Dalloway", sobre tres dones condemnades a la depressió. Stephaen Daldry, el director, presenta la vida i els canvis psicòtics de l'excepcional autora anglesa interpretada per Nicole Kidman, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu.

Mentre els 1.500 passatgers del Posidó, un luxós transatlàntic que navega dels Estats Units a Europa, celebren la nit de Cap d'Any, esclata una ferotge tempesta i una enorme onada transforma el plaent viatge en una catàstrofe que pot acabar amb la vida de tots els passatgers.

Paul Javal, un dramaturg francès, accepta reescriure algunes escenes per a "L'Odissea", una pel·lícula que es rodarà a Capri sota la direcció del reconegut director alemany Fritz Lang. En una primera trobada amb el productor nord-americà, l'arrogant Prokosch, l'escriptor deixa que la seva dona, la bella Camille, se'n vagi al cotxe amb el productor a la finca d'aquest. Aquest fet donarà peu a un greu malentès entre el Javal i la seva dona, que creu que l'ha ofert com a moneda de canvi per obtenir un millor sou. Com a conseqüència d'aquesta situació, l'escriptor es veurà immers en una dolorosa crisi matrimonial.

La Suzanne Stone és una aspirant a presentadora de televisió que farà el que calgui per tal d'aconseguir els seus somnis (fins i tot embolicar a tres adolescents per eliminar el seu marit).