Un pobre rodamón (Charles Chaplin) passa mil i un avatars per aconseguir diners i ajudar una pobra noia cega (Virginia Cherill) de la qual s'ha enamorat.

En una megalòpolis de l'any 2000, els obrers estan condemnats a viure reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. No obstant això, incitats per un robot, es rebel·len contra la classe dominant i amenacen de destruir la ciutat exterior. Freder (Gustav Frölich), el fill del sobirà de Metròpolis, i Maria, una noia d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments ia l'amor.

Guerra dels Cent Anys (segles XIV i XV). El 1431, Joana d'Arc, després d'haver conduït les tropes franceses a la victòria, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la missió de salvar França, però és processada i condemnada a morir a la foguera.

Aventures d'un solitari cercador d'or a Alaska, on topa amb diversos personatges rudes, i s'enamora de la bella Geòrgia, a qui intenta conquistar.

Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.

El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa.

Lulú és una dona ambiciosa i sense moral que fa servir els homes a la seva voluntat. Desinhibida i atractiva, l'aprofitament dels seus encants comportarà també els seus perills.

Cinc joves interpreten els papers que viuen en la seva vida real: un taxista, una dependenta, una noia d’una botiga de discs, un viatjant de vins i una model. Quan es va acabar de rodar, les estrelles van tornar a desaparèixer enmig de la multitud anònima de la qual havien sorgit. Un diumenge al Berlín del 1929. Amb una marcada estilització documental, el film –amb guió de Billy Wilder– capta els matisos de l’activitat dels berlinesos amb un estil amablement satíric.

Una de les primeres grans obres mestres del documental, rodada pel pioner Robert Flaherty, que havia fet expedicions per l’Àrtida des del 1910. És un retrat d’una força i bellesa extraordinàries sobre el poble inuit i la seva cultura, i també sobre la relació de l’home amb la natura.

La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s'allisten en un bàndol i els Cameron en l'altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l'assassinat de Lincoln fins al naixement del Ku Klux Klan.

William Sylvanus Baxter, de disset anys, s'ha enamorat bojament de la jove coqueta Lola Pratt. Després que s'hagi gastat tots els seus diners en la noia voluble, ella se'n va amb un home gran. Ara amb el cor trencat, William contempla el suïcidi fins que May Parcher, un amic de la infància, el visita i decideix enamorar-se d'ell.