Humbert Humbert, un professor de quaranta anys, s'acaba d'instal·lar a Ramsdale, New Hampshire. Allà s?enamora perdudament d?una nena d?onze anys, tant que concep un pla mestre: es casarà amb la seva mare, Charlotte Haze, per poder estar sempre a prop de l?objecte dels seus afectes: l?alegre adolescent, la irresistible nínfula de nom encantador, líric i melodiós: Lolita.
França, segle XVIII. La perversa i fascinant Marquesa de Merteuil planeja venjar-se del seu darrer amant amb l'ajuda del seu vell amic el Vescomte de Valmont, un seductor tan amoral i depravat com ella. Una virtuosa dona casada, Madame de Tourvel, de la qual Valmont s'enamora, es veurà involucrada en les insidioses maquinacions de la marquesa.
Barbara Covett és una severa professora d'història soltera i a punt de jubilar-se que, fora del recinte escolar, viu amargada per una existència ensopida i solitària. Fins que coneix la radiant Sheba Hart, una nova professora d'art que acaba d'arribar a l'institut. Totes dues congenien ràpidament i la Barbara se sent feliç per haver trobat un esperit afí. Tanmateix, quan descobreix que la Sheba manté una relació secreta amb un alumne del centre, la Barbara aprofitarà aquesta avinentesa per satisfer els seus propis desitjos.
La Jess, una jove estafadora aficionada, intenta enganyar en Nicky per robar-li els diners, però ell és un estafador professional i li descobreix el joc. La Jess li demana que li ensenyi l'ofici i li deixi formar part del seu equip de lladres, ell finalment l'hi permet i se'n van amb tot l'equip a cometre robatoris a Nova Orleans. S'enamoren l'un de l'altre, però en Nicky se'n separa perquè per a ell, l'amor no casa amb l'ofici. Al cap d'uns anys es retrobaran a Buenos Aires, on en Nicky prepara un gran cop relacionat amb les apostes.
A Niça, la Interpol i la màfia russa persegueixen un famós estafador responsable de blanquejar diners: l'Anthony Zimmer. És un delinqüent molt astut que s'ha sotmès a una important operació de cirurgia per canviar-se la cara i la veu. Ara ningú sap com és i l'única forma d'accedir a ell és seguint la seva amant, la Chiara, vigilada les 24 hores del dia.
Una ingènua i jove actriu arriba a Nova York a la recerca de fama i romanç. Una romàntica història d'amor per a un film que, segons la crítica americana, no ha suportat gaire bé el pas del temps, i que deu gran part de la seva fama per ser la pel·lícula que va permetre a la gran Katharine Hepburn -en la tercera pel·lícula- emportar-se el seu primer Oscar.
Als anys 40, Martha Beck i Raymond Fernandez van formar la parella més buscada d'Amèrica. Coneguts com "els assassins de cors solitaris", amants de la mentida, els diners fàcils i el sexe escabrós, estafaven les seves víctimes i després les mataven brutalment. Els seus objectius eren vídues de guerra i dones adinerades que tenien la mala fortuna de respondre als anuncis a la premsa en què Ray es presentava com l'amant llatí ideal.
Jesse (Richard Gere), un impetuós lladre de cotxes amb diversos delictes a l'esquena, es dirigeix a Las Vegas per trobar-se amb Mónica (Valérie Kaprisky), una jove francesa estudiant d'arquitectura de què està enamorat. Accidentalment, durant el camí, Jesse assassina un policia, per la qual cosa a partir de llavors tots dos viuran un tempestuós romanç sempre assetjats per la policia.
Un gigoló ha de lluitar amb la perspectiva d'haver trobat el veritable amor.