S.XVII. Edward "Ned" Kynaston és l'artista més "famosa" d'Anglaterra. Les dones tenen prohibit actuar sobre els escenaris i en Ned, aprofitant la seva bellesa i el seu talent interpretatiu, ha fet seus tots els papers femenins importants de l'escena teatral. Però el Rei Carles II està cansat de veure sempre als mateixos artistes interpretant les mateixes tragèdies. Com ningú fa cas del seu suggeriment de millorar OTEL·LO amb un parell de bons acudits, decideix animar el galliner permetent a les dones trepitjar els escenaris.

En una entrevista a fons, la Isabella, una estrella de Hollywood, explica com va començar la seva carrera. Ella confessa d'entrada que li agraden els finals feliços, la fantasia i la màgia. La història que explica té unes bones dosis d'aquests elements, i no sabem si acabar-nos de creure que va ser descoberta per un director de teatre que la va conèixer quan va demanar una prostituta de luxe en un hotel, que l'home li va donar un munt de diners perquè abandonés aquell ofici, que el primer paper que va aconseguir va ser justament el d'una prostituta, i que l'havia d'interpretar al costat de la dona del director que li havia canviat la vida. Tot plegat, un bon embolic.